Vicen Córcoles Pastor
La diversió de ser mestra
Una vesprada d’un dia de les festes de Nadal vaig a casa de la nostra entrevistada. Es troba a un carrer tranquil i quan entre note que hi ha molta llum, però no és sols la llum que enllumena les estances, em referisc a la que desprèn ella: la seua rialla, la seua mirada, la seua manera d’atendre’t, el fet de sentir-te acollida. Tot és llum.
Estic parlant de Vicen Córcoles, mestra d’aquest poble des de fa 20 anys. Va nàixer a València, a prop del cementiri, es va casar amb Paco, amb el qual continua vivint, i ha tingut tres fills. En un moment de la seua vida va decidir canviar de lloc de vida i així és com va arribar a l’Eliana perquè li havien donat plaça com a mestra al coŀlegi públic Verge del Carme. Això va ser l’any 1992 i va començar a treballar en Educació Infantil i, posteriorment, va concursar a Educació Primària. I quan el Verge del Carme es va desglossar se’n va anar al centre d’educació infantil i primària L’Olivera, on va ser la primera directora. Aquesta experiència per a ella va ser molt gratificant. Ara diu que és mestrica, mestrica d’escola i recorda que li falta poc per a jubilar-se.
També ha treballat a l’escola de Magisteri com a professora associada i aquesta experiència li ha agradat molt, tant com treballar a l’Eliana que considera un poble tranquil, amb una població estudiantil bona i amb unes famílies que coŀlaboren molt amb l’escola. Com bona mestra que és ha après molt al llarg del temps: l’experiència és un grau i això li permet, en aquests moments, gaudir més de la professió. Ha treballat amb totes les edats i, ara, ho fa a sisè d’Educació Primària.
Es considera mestra i se l’ompli la boca i la cara d’un somriure impressionant que ens fa veure el que per a ella significa ser mestra: la millor professió del món.
Parlem també del tema de l’anglès i de les noves tecnologies que estan ara tan de moda i ella afegeix que sí que són importants, però que no hem d’oblidar allò que és nostre. Pensa que el valencià necessita que li facen un poquet més de cas i recorda que els anys que es va posar en marxa la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià van ser un moment molt bo pel gran reconeixement que se li va donar, encara que els començaments de treball en valencià a l’escola van ser moments complexos i difícils.
La família és per a ella el seu nucli de vida fonamental. Ha criat les filles i el fill amb la consciència clara que era això el que volia fer. Com moltes de les dones de la seua època es considera de la generació frontissa, la de les dones que hem treballat dins i fora de casa. Però ella ho accepta amb
clarividència, sabent que les nostres filles ja no ho fan així.
Li agrada molt viatjar per comprendre altres cultures i investigar sobre moments històrics que li provoquen reflexions de futur. Ara està enfocada en l’Holocaust.
Pensar en el futur és el seu repte. Veure quines són aquelles xicotetes coses que ella pot fer i que poden aportar una millora per al món que deixem, com ara la idea que el món és de tots i l’hem de compartir i que no podem perdre tot allò que la humanitat, i les dones en concret, hem aconseguit.
La lectura i l’escriptura són dues de les seues grans passions. Així, ha escrit contes, ha rebut diferents premis, ha elaborat materials didàctics…
I la seua aportació al poble, a banda de ser mestra, ha estat la participació en diferents grups, majoritàriament culturals, ja que sent un gran interès per la història del poble, i en els que destaca haver conegut gent molt diversa. Saber valorar les persones és imprescindible.
Com imprescindible és ella en la nostra història local.
Conxa Delgado Amo
(Emés a Ràdio Túria del 3 al 10 de febrer de 2016)
