L’arbre de Nadal. D’on ve, en realitat?
Des de fa més o menys un segle, sembla que les tradicions fan un curiós viatge: primer, d’anada, des del vell món d’Europa/Àsia/Àfrica al nou món, Amèrica, on es barregen, s’infantilitzen i es banalitzen i de tornada a les nostres terres, on les rebem i assimilem, amb gran joia (especialment comercial). Passa amb Tots Sants, convertits en Halloween i, ara que parlem de Nadal, amb els Reis d’Orient substituïts per una ridícula transmutació del venerable bisbe Nicolau de Mira.
Al costat del dinar de Nadal, el betlem i els Reis, el Nadal ens porta els carrers i els edificis enllumenats, els arbres de Nadal i el Pare Noel (àlies Santa Claus). D’on venen, i des de quan les hem adoptat, aquestes tradicions? La resposta és difícil, però hi podem trobar algun rastre.
Per exemple, potser podem cercar l’arbre de Nadal en la tradició escandinava: en moltes mitologies trobem un arbre sagrat, símbol de la fertilitat i la vida o, fins i tot, tot el món és un gran arbre sagrat, com l’arbre de l’Univers dels escandinaus. Diuen que, al segle VII, sant Bonifaci, que havia arribat a aquelles terres per evangelitzar-les, va arrancar el roure de Tor (ja sabeu com se les gasten alguns sants amb els costums pagans) i amb la fusta va edificar el primer monestir en aquelles terres; altres diuen que, al lloc on hi havia el roure, va plantar un avet que simbolitzaria l’amor de Déu pels homes i, per la seua forma triangular, la Santíssima Trinitat.
També hi trobem arrels celtes. Recordeu el crit de guerra de l’Astèrix i els seus: Per Tutatis i per Belenos!». Aquest Belenos (o Belenus), déu del foc, també l’associaven a un arbre sagrat. És possible que els celtes considerassen l’avet com un arbre sagrat, pel fet que aquest arbre conserva la seua verdor en ple hivern, en aquelles contrades gèlides.
Però hi ha altres teories, més properes en el temps. A Letònia diuen que Luter, allà pel 1510, passejant per un bosc a la vora de Riga, va quedar meravellat en veure la llum de la lluna reflectida en les branques d’un avet i decidí imitar-lo posant espelmes en un avet.
I, si hem de fer cas de la viquipèdia, a Alemanya, pel segle XVIII, les classes benestants van començar a decorar els seus arbres de Nadal amb espelmes. Cap a finals del XIX, primer a Alemanya, i aviat pertot Europa, van anar apareixent els primers arbres de Nadal públics.
Passats els anys, les espelmes es substituiran per llums elèctrics (bombetes incandescents, primer, o leds avui dia).
Robert Fuster
