Editorial
EL SOLSTICI D’HIVERN
Quan desembre toca a la fi, com cada any, es produeix l’anomenat solstici d’hivern.
La parauleta dona a entendre que el Sol està quiet i sembla no canviar de trajectòria durant diversos dies al voltant de les dates corresponents. La paraula solstici prové del llatí solstitium que, al seu torn, es forma de dues paraules: Sol i statum (estàtic, quiet).
En el solstici d’hivern el Sol aconsegueix el zenit sobre el tròpic de Capricorn el 21 de desembre i marca el començament de l’hivern a l’hemisferi nord. Es considera la nit més llarga de l’any. El contrari ocorre el 21 de juny, quan el sol es troba en el tròpic de càncer i produeix la nit més curta de l’any i el començament de l’estiu.
Tant l’un com l’altre eren festejats antigament per les anomenades civilitzacions paganes amb foc, danses i festa. El solstici d’hivern era molt celebrat pels pobles nòrdics d’Europa, pels celtes i per molts pobles precolombins d’Amèrica. Els festivals entorn del solstici d’hivern estaven molt arrelats entre les antigues tribus i persisteixen malgrat el pas del temps. I malgrat el cristianisme, que va intentar abolir aquestes pràctiques paganes per tots els mitjans i que, al final, ho va aconseguir posant en pràctica la dita «si l’enemic és més fort que tu, uneix-te a ell».
La festa pagana es va transformar en el Blanc Nadal, el foc pels llums i les danses per les cançons de lloança a l’esdeveniment del pesebre de Betlem de fa dos mil anys.
Hui, el Nadal se celebra en gran part del planeta, però, moltes de les tradicions que comporta, són reminiscències dels ritus pagans ancestrals: regals, visites entre amics, llums, cants, menjars…
En aquest número especial de Cel Obert volem recordar alguns dels costums pagans que han arribat als nostres dies i que continuem celebrant, camuflats de pau, amor i Nadal. Res més lluny, des d’ací, de fer apologia d’aquesta festa cristiana; però sí constatar que és de les poques, o l’única, de l’any que manté vives les seues tradicions. Oblidades van quedar les festes que entorn de la sembra, la collita, la matança i altres esdeveniments inherents al quefer quotidià feien més agradables els treballs de cada època. Fins i tot, la festa de la Pasqua, la popular, que no la religiosa, està caient en l’oblit absorbida per les noves tecnologies. Festa que també, dit siga de pas, l’Església va trastocar aprofitant l’equinocci de primavera. Hui, les tradicions pasqueres estan quedant en l’oblit: ni catxirulos, ni ous trencats en el front, ni jocs de corda ni sabatilles noves…
Només aquesta època d’hivern, la de Nadal, conserva quasi intactes les seues tradicions: Estrenes, regals, nadales, reunions familiars, foc, llums, menjars, dolços típics, betlem, cavalcades…
De tot això parlarem en aquest número extra de Nadal per ser època que conserva i aporta reminiscències d’ancestrals festejos. GAUDIU DE LES FESTES.
