El CEL insisteix a reivindicar un espai públic
dedicat a Manuel Sanchis Guarner
Ho hem demanat diverses vegades: l’Eliana ha de reconèixer aquest gran homenot: li ho devem com a valencians, però també pels seus lligams familiars amb el nostre poble.
Recordeu la famosa frase de Bertrolt Bretch, aquella que diu que, els imprescindibles, són els que lluiten tota la vida? Sanchis Guarner és un d’aquests: lluita tota la vida pel nostre País i per la nostra llengua: de ben jovenet (tot just havia fet els 21 anys), era un dels signant de les Normes de Castelló.
Va lluitar del costat de la legalitat republicana i això li costà primer la presó i després l’exili a Mallorca. Però potser els capitostos del règim no sabien ben bé que feien exiliant-lo precisament a Mallorca. Allà coŀlabora amb Francesc de Borja Moll en la redacció de la immensa obra lexicogràfica que havien iniciat el mateix Moll i Antoni Maria Alcover, el Diccionari català-valencià-balear. Finalment, torna a València el 1959, però encara hagué de patir, en la convulsa transició espanyola, i malgrat ser un home pacífic i tolerant amb els que no pensaven com ell, els atacs dels sectors més reaccionaris de la nostra societat i fins i tot un atemptat amb bomba.
Raimon, Josep Lluís Barceló, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, López Aranguren…
Les aportacions de Sanchis Guarner al coneixement i la defensa de la nostra llengua són impressionants: és el responsable d’algunes publicacions de gran nivell científic: coŀlaborà en la part catalana de l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. de Menéndez Pidal; redactà una Aproximació a la història de la llengua catalana…
Però allò pel que sempre el recordarem és pels seus treballs més populars, fruit del seu esforç per dignificar l’ús popular de la llengua i l’estima pel País: la Gramàtica valenciana, el recull de dites Els pobles valencians parlen els uns dels altres, La ciutat de València i, sobre tot, La llengua dels valencians.
El passat desembre ha fet quaranta anys que va faltar. Ja fa massa temps que no hi ha un carrer, una plaça o algun altre espai públic al nostre poble que porte el seu nom.
