Museu obert

Elles són visibles
Artistes valencianes

Moltes vegades llegint articles o escoltant informacions hem sentit preguntes del tipus Tenim menys dones artistes en la història de l’art?

M’agradaria, crec que encara hui dia en ple segle XXI, que no haguérem de sentir o llegir aquest tipus de preguntes, que no s’haguera de ressenyar com una cosa singular i que sembla, ho crec fermament, que encara tenim el compromís de retornar el paper que van exercir aquestes artistes, que eren ací, que van existir… és cert que per l’època que els va tocar viure el paper assignat i establert a la dona dins el seu rol femení no era el de ser artista, això era una mica més reservat al gènere masculí.

Sens dubte no tota la societat d’aquells temps passats pensava de la mateixa manera, però sí que la majoria entraven dins de les idees dels cànons establerts.

Afortunadament el temps corre a favor de la reivindicació de les dones artistes, però encara queda molt de camí per caminar per a retornar el paper que van tindre i el treball que van realitzar.

Hui des d’ací vull ressenyar un tàndem, dues dones formades ja en el segle XX amb una obra molt valorada, reconeguda, artistes innovadores i creadores, feministes com no podia ser d’una altra manera i integrants de grups artístics d’avantguarda, important dir que van ser les primeres i en algun cas les úniques dones dins d’aquests grups.

Malgrat això una ombra també circularia sobre elles, no seria culpa de ningú que les seues parelles foren grans artistes, aquests sí que molt coneguts i valorats.

Potser el temps en aquest cas sí que s’ha encarregat de valorar l’obra de les nostres protagonistes de hui, Jacinta Gil i Juana Francés, exposicions i obres en col·leccions públiques i museus el corroboren.

En el cas de Juana Francés amb una gran col·lecció permanent i en exposició en el MACA, Museu d’Art Contemporani d’Alacant.

Jacinta Gil Roncalés (Benimàmet, 1917-2014) és un referent en l’art avantguardista valencià.

Estudiaria a l’Escola de Belles arts de Sant Carles fins a començaments de la Guerra Civil, encara que posteriorment seguiria en 1941/43, casada amb el pintor Manolo Gil, s’incorporarien els dos a un dels primers grups d’avantguarda valenciana de la postguerra, tots dos van ser fundadors i integrants del Grup Z i posteriorment del Grup Parpalló, grups amb moltes ganes de renovació de tècnica i de conceptes en l’Art.

Jacinta Gil seria al principi l’única dona del grup d’aquests moviments culturals que lluitaven per la llibertat creadora, es va posicionar en el seu compromís artístic i de llibertat, i tots dos conceptes marcarien la seua trajectòria, fins i tot per això va tindre unes de les experiències més dures de la seua vida en ser empresonada per motius polítics.

Jacinta Gil va ser una ferma activista dels drets de la dona.

I la seua arma en aqueixos temps tan difícils per a les avantguardes va ser l’Art com a acte de rebel·lia davant el que s’imposa i el que s’estableix.

L’altra referència de hui és Juana Francés (Altea, 1926-1990)

Membre també d’un altre gran grup, El Paso, i l’única dona artista, integrant i fundadora juntament amb la seua parella, l’escultor Pablo Serrano, al grup s’uniria Manolo Miralles i Antonio Saura donant-li coexistència? o consistència?.

La tensió emocional de l’obra de Juana Francés és la de tota una època, una nova manera d’entendre l’Art.

Ella, l’única dona en solitari en el grup El Paso, que? seria el col·lectiu més rebel i productiu del panorama artístic de postguerra.

Jacinta Gil amb el seu expressionisme i Juana Francés amb la seua obra informalista, matèrica i abstracta marcarien el trànsit, el canvi d’una societat tancada i reprimida que per mitjà d’aquests grups artístics i amb la presència de totes dues com a fundadores d’ells donarien pas a formar part d’aquell gran desafiament, d’aquella fita en la història de l’art contemporani tenint en compte que aquelles avantguardes encara en el segle XX continuaven dominades quasi en exclusivitat per artistes masculins.

Dues artistes, dues dones que amb el seu esforç i la seua lluita van preparar el camí cap a la llibertat, la igualtat i la dignitat de la dona, en una constant cerca

Hui les situem com a referents femenins de l’avantguarda valenciana.

Reyes Belvis