Editorial
«… l’actual edifici conegut com a Ermita de Sant Elies i Santa Anna, no va ser al seu origen un edifici eclesial, ni capella, ni oratori, ni ermita, sinó segurament una dependència d’ús agrícola de l’era dels carmelites, però sí que va servir per a funcions religioses, probablement com a capella després de la desamortització, exclaustració dels carmelites i compra de les terres pel Marqués de Campo a partir de 1847. La seua estructura no sols té valor patrimonial per això, sinó per ser l’edificació més antiga de les que es conserven a l’Eliana, testimoni únic d’un passat històric la memòria del qual ha de ser conservada.»
Aquest paràgraf tan clar l’hem recollit del llibre L’Eliana. Historia, Geografia y Arte que, coordinat per Jorge Hermosilla Pla, va ser editat per la Universitat de València amb el finançament de l’Ajuntament de l’Eliana l’any 2015.
Més clara no pot ser la proposta: cal conservar l’edifici per ser el més antic de la població i perquè és testimoni de la nostra història. Però, a hores d’ara, què passa amb l’ermita? Sent catalogada com a BRL (Bé de Rellevància Local)* es troba en mans privades funcionant com a local d’oci. L’Ajuntament declara el seu interès que passara a mans municipals per a poder conservar-la i donar-li el valor que realment té. Tanmateix, com sol passar, les negociacions són difícils, així que des del CEL de l’Eliana, demanem a ambdues parts que facen l’esforç de posar-se d’acord en la compravenda, facilitant així que el poble puga gaudir d’un edifici tan important.
No podem acabar l’editorial sense declarar que la defensa de la PAU és per a nosaltres un bé cultural de primer ordre. La cultura de la guerra, de l’odi, del maltractament ensorra els pobles i la seua cultura. Defensant la nostra cultura, defensem la d’altres pobles que tenen dret a existir i a decidir sobre el que volen ser. Reflexionem cada dia sobre què és el que podem fer perquè el nostre món puga viure un poc més en pau, des de la paraula i la vida. Pensem en la nostra existència com a poble. I, un any més, celebrem l’entrada de la primavera, reivindiquem l’explosió de la vida i el diàleg entre les persones i els pobles ja que, com deia Fuster: només la paraula és fecunda…
* L’art. 46 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que són Bens de Rellevància Local tots aquells immobles que, no reunint els valors suficients per a justificar la seua declaració com a Béns d’Interès Comunitari, destaquen en l’àmbit comarcal o local.
