Coses del nostre poble. Estiu 2025

A l’aigua, patos!!!

En temps dels meus avis, l’estiu també duia la calor. I de vegades cremava la pell i dificultava la dormida.

L’Eliana encara no en tenia urbanitzacions i, per tant, no hi havia xalets amb piscina on refrescar-se a les hores de la canícula socarradora. Pot ser alguna finca de sembra disposava d’una basa de reg i allí anaven els xiquets a prendre el bany compartint espai amb les granotes, cabots i els parotets blaus i vermells que sobrevolaven l’aigua perquè també en tenien calor. El fons de la bassa estava cobert d’una espècie de fang que li diem tarquim i d’unes algues verdes a les quals anomenàvem pa de granota.
Qui no tenia accés a una bassa de reg, tenia prop alguna séquia de les moltes que recorrien les hortes. L’aigua de la séquia era més fresqueta que la de la bassa perquè era corrent i no era estrany que, de volta en volta, l’aigua arrossegara algun budell o altres deixalles. Les séquies en tenien la mateixa fauna i flora que les bases, però mai un banyista va agafar febres tifoïdals o una altra malaltia per tragar aigua; ni es recorda cap incident o accident digne de menció.

De tant en tant (volta en volta) algun grup s’organitzava per anar fins al riu Túria, que travessant la Pinaeta del Cel no quedava molt lluny. Allí les aigües eren més profundes i fresques i la fauna més variada: quasi sempre es podia veure alguna serp que escapava de l’escàndol que muntava la mainada o una rata que fugia al seu cau. I les aus eren diferents de les que teníem per les hortes: abellerols, blauets, polles d’aigua, oronetes rasant l’aigua i els barbs i madrilles botant per la superfície líquida per veure què era aquella xerinola de crits i capbussons que trencava el plaent discórrer del riu…

En temps dels meus avis, Montesol no existia i Montealegre tampoc. Només pins, timó i romaní cobrien les llomes i no hi havia piscines… Però no havíem d’escoltar cada dia la mateixa cantarella:

— Mare, em puc banyar ja?
— No, que encara no han passat dues hores des de l’esmorzar.

Janto Gil i Vicent Rubio (Cronista oficial)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *