Carmen Comes Badia
Història viva de l’Eliana
El motiu fonamental d’aquesta entrevista fou que Carmen ens regalara un poquet de memòria de les seues vivències a la Torre del Virrei o Torre de Bava (o Baba, ací tenim un conflicte ortogràfic), lloc de naixement de son pare. Com totes i tots sabeu el CEL amb la col·laboració de l’Ajuntament ha editat un interessantíssim llibre sobre les Masies de l’Eliana i rodalia i he pensat que quina millor ocasió per a buscar una dona que haguera viscut alguna experiència al voltant d’alguna d’aquestes masies i m’he trobat amb Carme, transmetent una intensa vitalitat.
Realment ella va viure aquesta experiència de la masia molt poc de temps i ho feia quan visitava a la seus iaios que hi vivien. Al llibre podreu veure els seus noms reflectits a la història. I veureu la foto dels seus avis. Una família que forma part de la història profunda de l’Eliana.
Els records que té són fonamentalment de llibertat, de poder jugar molt, de sorprendre’s de la casa del senyor comte de Trigona, d’entrar als llocs on la iaia deia que eren prohibits -el que passa quan ets menuda- i sobretot, com es quedava bocabadada quan veia el paper que tenien els comtes a la paret de l’habitació: era de vellut grana! Us ho podeu imaginar, en aquella època i en les condicions en què la gent vivia, on els carrers encara no estaven ni tan sols asfaltats, i les parets d’algunes cases populars lluïen el blanc sanitari de la calç.
Ella es va haver de deixar l’escola a nou anys. I la seua vida era treballar i jugar. I així, d’ençà que va nàixer al carrer de la Puríssima número 1, va anar teixint eixe sentiment que expressa amb la mirada, la veu i el cos: és elianera. No pot entendre la seua vida sense eixe eix central que és el poble. Que també va anar conformant-se amb les classes nocturnes que alguns mestres oferien a les criatures que per qüestions d’haver d’ajudar a casa, no podien assistir a l’escola. I açò els va passar a moltes dones que no pogueren estudiar quan sí que ho feien els seus germans. És el cas de Carmen. Però aquest esforç és ben reconegut pels germans.
Tota la família és de l’Eliana, per part de mare i de pare. El seu iaio patern era el masover de la Torre del Virrei i portava els comptes, contractava…, en fi, l’home de confiança del marqués. La iaia era la mainadera dels fills dels marquesos i se n’anava amb ells al Carrer Cavallers de València que era on vivien a l’hivern. Els iaios es feren nuvis a la Torre. El iaio anava els diumenges amb l’haca a València i ella se’n pujava al llom i anaven a passejar per l’Albereda. I tornada cap a l’Eliana. Quin record més bonic!!!
Crida l’atenció pensar en què el iaio de Carmen sabera llegir en aquella època (tenint en compte que havia nascut el 1874) i sent de família humil, però és que la iaia també sabia llegir i escriure i els pares de Carme també i ella ho atribueix a uns mestres que van estar al poble i que tenien molt d’interès a ensenyar a llegir i a escriure als xiquets i a les xiquetes.
Quan el marqués va vendre les terres i el mas li va proposar al seu iaio comprar les terres de Montealegre, que també eren seues, per 75 pessetes, però no ho va acceptar, perquè no eren de regadiu i perquè el que donava de menjar era el regadiu, l’horta. I així continua la història fins que els pares de Carmen van fer-se càrrec del forn Comes (que en realitat bé de la part materna, els Badia).
Desprès dels patiments de la guerra, els pares de Carmen agafaren el forn i ací comença la història de la vida de Carmen perquè ella també ha estat fornera, però sobretot despatxadora de pa. Li encantava estar al taulell venent el pa i xerrant i aprenent, perquè a Carmen se li nota que té interès per tot. És una dona curiosa i això l’ha fet créixer. I estant al forn va ser com va conèixer al que seria el seu home, un alemany amb els cabell rossos i bona planta. I es van casar. I nasqueren els fills i l’home morí, però ella continua formant part del nostre poble perquè el porta a la sang i perquè la quantitat de coses que sap i conta sobre el poble no caben en aquest article. Però ja aniran eixint en altres moments.
El meu agraïment a Carmen i a l’acollida amb què m’ha rebut i a l’energia que contagia. I a les seues paraules sempre interessants.
I, per acabar, us recorde que al web del CEL de l’Eliana podeu trobar el llibre de les masies de l’Eliana i rodalia. Un document que interessa a tot aquell que vol saber d’on venim.
Conxa Delgado Amo
