Sempre ens quede «l’esmorzar»
Bon dia tingues Vicent
i tu també Salvaoret
en acabant ens veurem ?
pregunta-li ací a Pepico
no es perdria l’esmorzar
encara que el tomacar
li se fera com un nyap.
Així parlaven adés
els nostres avantpassats
treballaven de debò
no tan sols els homes grans
sinó també els més menuts
quan obrint la porta al Sol
el saludaven al camp
tallant l’Alfals i la Brossa
o endreçant bé el corral
i abans d’anar-se’n a escola
jornal s’havien guanyat.
Eren temps durs i de lluita
però també d’amistat
en què arribant a les deu
tots anaven a esmorzar.
Seria al Poble o a l’Horta
davall d’un arbre o al Ras
en Ca Evaristo, en la Tenda
o qualsevol altra Llar.
Pocs Bars al poble hi havien
tampoc les gents n’eren tants
però tots plegats i amb gana
eren un grup casolà.
I vinc a dir tot açò
perquè en vindre a viure al poble
ben prompte em vaig arrelar
i els quatre gats que n’érem
ens podíem saludar.
Des d’aquells pocs centenars
hem crescut fins arribar
a ser vora de 20.000
dels que el 90 per cent
de fóra ens hem aplegat.
En principi no sabíem
els costums d’aquesta Llar
Però en saber-ho, ¡CARAM!
Que bé ens hem acostumat
i l’Amistat i Harmoniaen l’hora de l’esmorzar
és un bé que amb 1.000 diners
ningú podria pagar.
Ara veus a l’Artesà
al del Taller i d’Ofici
al Metge i al Capellà
A l’Estranger i al de Casa
el “Gran Ritus” practicant.
Ca Evaristo n’és tancat
però encara queda El Làndia,
El Torrent amb Ximo al front,
Ca Marco amb sa Família,
o L’Eliana amb el “Lleó”.
I si no ves-te’n al Parc
allí Vicent i la Dona
sempre amb la Lola ajudant
ens pararan bona taula
i un venturós esmorzar.
Trobarem harmonitzats
regidors i Regidores
què el “Color” no ha separat
sense faltar-nos un “Àngel”
què és l’Alcalde del “Ramat”.
Veurem a Carlos i al Tavalo
a Miguel, nostre “Guardià”,
a Amadeo molt alegre
i a Tomàs tan puntual,
a Gabriel i Enric ben junts
i als Escrivà “Els Germans”,
a Pedro “La Cam en casa”
i a José el del “Palomar”,
A Victor “Dibuixa cases”
i a molts altres que les fan,
i diràs que a L’ELIANA
per més que tot ha canviat,
jo ben puc assegurar-te
que encara segueix igual.
Doloroses i Clavaris
Fallers i molts Jubilats,
els Pastissets de Moniato
o la Coca amb “Cansalà”
Sant Antoni i Fesolades
Coloms, Birles i a Jugar,
La Pilota Valenciana
nostres carrers alegrant
agrupacions de veïns
i molts altres aguaitant,
tots són avui Elianers
de soca-arrel els uns
i també Nous-Arribats.
Tots van formant les Colles
per les Festes celebrar
sense deixar-se la feina
i així poder ensomniar
amb una Eliana moderna
de Futur i Germanor
on la Vida “Amb Entrebancs”
ens permeta “Disfrutar”
del Treball i l’Amistat
del Respecte i Convivència
i sobre tot ¡LLIBERTAT!,
on canviant, i molt, la vida
Sempre ens quede L’ESMORZAR”
L’Eliana, 12 de Maig de 2.007
Víctor Iñúrria
(Elianer d’adopció des de fa 54 anys)
