29 d’octubre DANA
L’última setmana del mes d’octubre va començar per a tots els integrants de l’associació de voluntaris L’ElianaVol amb la quotidianitat normal de la reunió periòdica que mantenim tots els dilluns. L’arribada de les components sempre es converteix en un anar i venir de salutacions, comentaris, abraçades de benvinguda per tot seguit començar seguint un ordre del dia. Entre cadascun dels punts tractats s’intercalaven, en veu baixa, alguns comentaris entre companyes, relatius a la previsió del mal temps que semblava que arribaria, però la reunió va acabar i ens en vam anar cadascuna de nosaltres a casa nostra.
És trist pensar que l’aigua que ens calma la set, que ens neteja, que fa créixer els arbres i les llavors es puga tornar tan devastadora.
El 29 d’octubre quedarà ja per sempre com una data dolorosa i inesborrable a la nostra memòria col·lectiva. A les primeres hores del matí començàvem a escoltar a través dels informatius les notícies relatives a la pluja, la pujada dels cabals dels rius i les rambles, el desbordament de pantans; a mesura que avançava el dia no volíem donar crèdit als missatges dels amics, mitjans, coneguts… però lamentablement s’anaven confirmant les notícies amb les imatges que anàvem rebent, amb les peticions d’ajuda de familiars perquè algun ésser estimat no havia tornat a casa. La nit va ser molt llarga i, malauradament, es va constatar que les conseqüències d’aquesta DANA acabarien sent catastròfiques.
Durant els dos dies següents vam estar intentant esbrinar què podíem fer, com podríem actuar davant la tragèdia. No havíem patit els efectes directes de l’aigua, però ens sentíem units com a poble davant la tràgica situació que es vivia a tants pobles, barris, empreses, llars… i ens sentíem amb la necessitat de col·laborar i ajudar per intentar pal·liar tanta desgràcia.
El dijous 31, després de rebre informacions diverses, algunes contradictòries, altres descoratjadores, ens vam reunir amb caràcter urgent a la seu de l’associació per intentar establir mecanismes i organitzar-nos per tal de poder col·laborar en tot allò que calguera.
Decidim no precipitar-nos i obrir un compte on rebre donacions per poder assumir les necessitats que sorgirien pels efectes de la riuada. Recordàvem les recollides humanitàries que es van fer a conseqüència del començament de la guerra d’Ucraïna i sabíem de la dificultat organitzativa que això suposava. Tot i això ens unim a la iniciativa dels Scouts en la recollida humanitària aquell dia 31 a la vesprada i continuem fent-ho els dies següents.
La donació del material demandat portat per part de la ciutadania va ser la més gran que es coneix al nostre municipi. La població de l’Eliana sempre ha demostrat la seua solidaritat a les recollides que l’associació de voluntaris L’ElianaVol hem organitzat per a les persones vulnerables cada any, en aquest cas la tragèdia ens tocava molt de prop i la resposta va ser i continua sent excepcional.
Cal destacar la quantitat d’associacions, empreses, centres educatius, centres culturals, comerços, particulars… que col·laboren i fan donacions. Alhora, diàriament s’han anat sumant ciutadans i ciutadanes voluntaris, de totes les edats, tant a temps parcial com total. Es pot dir sense por d’equivocar-se que al municipi de l’Eliana tots som voluntaris.
Com les aigües, unes vegades benèfiques i d’altres tan catastròfiques, els éssers humans podem arrasar o alleujar la Terra, en aquest cas la societat civil ha pres una decisió col·lectiva de no abandonar ningú, d’establir xarxes de col·laboració perquè l’ajuda arribe allà on calga i així ho vam entendre des de l’associació.
El primer de novembre es posa en contacte amb nosaltres una companya de SOS Refugiats per passar-nos l’oferiment d’una associació anomenada Acción Directa Sierra Norte (ADSN) amb seu a Guadalajara, que s’ofereix a col·laborar cuinant a la zona zero. Des de l’associació gestionem, a través de la Regidoria de Voluntariat, la possibilitat d’oferir-los un local i després d’estudiar la viabilitat se’ls ofereix Picanya. Poc abans d’emprendre el viatge des de Guadalajara, els responsables de Picanya desestimen l’oferiment i per això decidim posar la base de la cuina a la nostra població.
El regidor Jorge Pérez Comeche, juntament amb els responsables del magatzem municipal i l’ElianaVol, estudiem la millor localització per instal·lar la cuina i el dimarts cinc de novembre s’instal·la ADSN a la nau annexa a Bonavista 14. La seua infraestructura ho permetia ja que té entrada independent i disposa de tot allò necessari: aigua, llum, lavabos… i un gran espai per rebre tota la mercaderia per cuinar.
Cal destacar que aquesta ONG rep donacions tant en productes com a econòmiques per poder fer aquestes racions diàries. Es reben camions de Sevilla, Mallorca, Guadalajara, Toledo, Catalunya… amb producte fresc: plàtans, melons, taronges, creïlles, pastanagues, tomaques, peres, moniatos, embotits, peix… així com aliment envasat.
Hem comprovat que la xarxa que ja existia i que s’ha format per a aquesta emergència funciona gràcies a la dedicació de milers de Voluntaris.
A través de la informació dels ajuntaments implicats, de serveis socials i d’organitzacions de voluntariat es coneixen cada dia les necessitats de menjar calent, per això des del sis de novembre ja es va començar a cuinar amb la col·laboració de l’ElianaVol i voluntaris que venen sumant-se cada dia.
Les xarxes i la Regidoria de Participació Ciutadana han fet que s’unisquen molts ciutadans del municipi, que fan possible que diàriament es puguen subministrar racions de menjar calent als damnificats per la DANA, així com als voluntaris que estan ajudant en la recuperació de les zones afectades.
Comptem amb la col·laboració d’empreses i amics. Ens han prestat els polibox pel menjar calent, han donat envasos per empacar, coberts, bosses per a alimentació, pa, carn i ous a preu solidari…
Un dia a la nostra cuina transcorre sense descans des de les set del matí fins a les 17 o 18 hores aproximadament. Els cuiners marquen les tasques que solen consistir a preparar els ingredients: pelar i tallar, preparar fruita trossejada, etc.
Tenim una encarregada de magatzem que revisa i classifica tot el menjar envasat. Una dependència de neveres, cedida per la plataforma ciutadana Caudete se Mueve, per a conservar els aliments, i una zona de neteja que ha anat millorant, des de la mànega inicial fins a l’aigüera recuperada.
Cap a les 12:30 es comença a empacar el dinar i es distribueix amb una furgoneta als pobles afectats: Paiporta, Massanassa, Catarroja… Els primers dies, atesa la dificultat d’accedir a les poblacions, necessitàvem l’escorta de la policia local.
També estem repartint entre les persones afectades ajuda humanitària de les recollides i donacions.
Només teixint xarxes de col·laboració podrem arribar al nombre més gran de persones.
«Mucha gente pequeña, en lugares pequeños,
haciendo cosas pequeñas puede cambiar el mundo».
Eduardo Galeano
