LES MISÈRIES DE LA HUMANITAT VISTES PER DOS ARTISTES
Goya – Lita Cabellut
Mísera humanitat, la culpa és teua
Enguany s’ha realitzat una exposició a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (Madrid), en què ha estat present la magnífica anàlisi de la sèrie Los Disparates de Goya realitzat per l’artista Lita Cabellut.
Parlar de Goya i Cabellut és ficar-nos en una immersió intel·lectual si analitzem el treball interpretatiu de tots dos artistes. D’una banda, l’obra de Goya és un punt i a part; entendre el moment històric i polític en què Goya realitza la seua obra crítica és intentar entendre les seues emocions, la seua estètica, les seues vivències, el seu pensament… la seua obra ens repta adés i ara a establir-hi un diàleg participatiu, veure els seus gravats tan actuals, malgrat haver estat realitzats al segle XIX, ens enfronta a incerteses i inevitablement ens sedueix per indagar en les més fosques i demolidores visions de la condició humana.
Lita Cabellut ens presenta la seua obra en aquesta ocasió a partir de l’anàlisi d’aquesta sèrie de Goya, ella explica com va arribar a les seues mans per unes circumstàncies excepcionals i va sentir la necessitat d’intentar reinterpretar-les.
Amb aquesta mostra l’artista fa un homenatge a l’obra del gran mestre Goya, tan admirat per ella, i ens presenta des d’un prisma del segle XXI les pulsions d’una societat en crisi, una anàlisi demolidora de la misèria de la societat, de la del segle XIX i de la del XXI.
Tots dos ens presenten les mirades de l’ànima humana, ens presenten el caos i la violència en totes les seues formes, la ignorància i la mala educació, la brutalitat i la deshumanització, la manca d’empatia per allò aliè… és terrible veure com després de més de 200 anys des de les sèries de gravats de Goya seguim en els mateixos abismes.
Pintar i gravar per explicar històries, l’Art com a mitjà de denúncia, així treballava Goya i així es plasma aquesta mostra de Lita Cabellut, Goya va ser un cronista de la seua època, a manera de foto-reporter, amb els seus gravats va canalitzar les seues denúncies. Goya sempre ens ha ensenyat, va ser un il·lustrat/humanista que va creure que es pot assolir la llum de la il·lustració en una societat turbulenta i hi va treballar.
Cabellut també ens parla d’aquesta mateixa veritat, avui assistim a aquests mateixos temps de misèries i incerteses.
Cabellut és una artista, dona i gitana reconeguda internacionalment amb una trajectòria magnífica, artista multidisciplinària que en aquesta ocasió s’ha mesurat cara a cara amb l’obra del gran Goya, amb el seu somni de la raó, que en aquesta ocasió com en moltes altres produeix monstres, com diria el gran mestre de l’Art.
Destacaré dues obres de l’exposició que són paral·leles amb dos gravats de Goya:
La lleialtat. Disparate 17
On tant Goya com Cabellut presenten la desaprovació, la crítica, on es ridiculitza allò que no es coneix, allò que no s’aprova, ens mostra un llenç conformat al seu torn per tres independents, on el personatge central és acusat i silenciat, ell surt del llenç per presentar-se davant nostre en escultura tridimensional, el posa en llibertat, demostrant com l’ànima és lliure, només un mateix li posa cadenats.
La Por. Disparate 02
Por del caos, por de la vellesa, por del poder, de diferents maneres de fer política, de l’enveja i de l’ambició, de la violència.
Una escultura de dos metres que surt del gravat de Goya, sense cara, sense cara, però totalment entenedora.
El procés creatiu de Cabellut, està conformat de textures i materials molt diferents, composicions que crea la mateixa artista en uns quadres que prenen vida, fotografies amb persones que ella maquilla i posa en escenografies per després ser reinterpretades, escultures, performance, videoart, com a mitjans d’expressió d’una artista sense límits, amb llibertat, igual que el seu mestre.
Com ella mateixa diu:
«L’art és la forma més elevada de la intel·ligència» i comparteix els valors sobre el poder de la bellesa per salvar el món.
Però, per què els gravats de Goya, en aquest cas amb Los Disparates, però abans amb Los desastres de la Guerra, o Los Caprichos ens parla de temes tan actuals?
Perquè ens parla d’allò que és absurd i sense sentit, quan els mirem una vegada i una altra són temes recurrents en la seua obra: la relació entre sexes, la falsedat, la mentida, les formes de violència, la burla cap als desafavorits…no són temes de Goya, són els temes de la humanitat.
I per això ens interessa tant Goya i per això l’analitza magníficament Lita Cabellut, perquè tots dos ens parlen de nosaltres mateixos.
Goya no és un artista del segle XIX; és un artista contemporani, és la mirada moderna a l’Art amb els ulls de Lita Cabellut.
“Mísera humanidad, la culpa es tuya”
Reyes Belvis
