Don’t play that song (No la canteu més)
Don’t play that song és una emotiva balada soul d’Ahmet Ertegun, gravada per primera vegada per Ben. E. King en 1962. En la narració s’explora el dolor d’un amor passat que acudeix a la memòria en reproduir una cançó concreta provocant records que, encara que dolços en el seu moment, ara només serveixen per a reobrir ferides. Pel que sembla, aquells petons d’estiu van ser tan efímers com els gelats que es menjaven.
Amb molt d’èxit des del principi, la cançó ha gaudit de múltiples versions. Aretha Franklin la va gravar en 1970 i va aconseguir el lloc número u durant cinc setmanes en el R&B i va obtenir la certificació d’or amb vendes de més d’un milió de còpies. No us perdeu el vídeo del directe que eixe mateix any es fa de la cançó al show de Cliff Richard. Bruce Springsteen la va recuperar recentment amb una secció rítmica més swing que l’original. La versió francesa la va gravar Johnny Hallyday, el rocker més rellevant del rock francès (i influenciador del rocker valencià Bruno Lomas), amb el títol Pas Cette Chanson! A Itàlia la va gravar, amb la seva potència característica, Adriano Celentano. No obstant això, és inoblidable la versió de Peppino di Capri, que apareix en la pel·lícula de culte Il sorpasso (Dino Risi, 1962) aquí projectada com L’escapada. La cançó s’escolta en una encantadora seqüència en la qual el simpàtic espavilat (Vittorio Gassman) porta de gresca el tímid estudiant (Jean-Louis Trintignant) a una garita vora la mar i la gent està ballant aquesta cançó amb moviments i figures del madison.
Aquestes cançons del desamor mereixien també la seua versió en valencià. Don’t play that song, amb el títol No la canteu més la van gravar Camilo Sesto i els Dayson, mític grup alcoià, d’on sorgirà després el fenomen Camilo Sesto. Però la que jo vinc aquí a reivindicar és la commovedora versió de Els 4Z amb la inconfusible veu d’un jove Lluís Miquel. Ni que siga perquè uns anys després de la seua gravació aquest disc i altres del grup foren prohibits per la censura franquista. L’explicació: Febrer 1968. El concert que el grup donava al Cinema Artis de la ciutat de València va estar prohibit, els músics detinguts, els discos censurats i les actuacions posteriors suspeses. Cantaven en valencià i ho feien amb lletres i metàfores incòmodes per al règim. “Mare, mira quin arbre hi ha /ací plantat enmig del camí, / és molt gran, mare, mira quanta fulla té, / està ací plantat i no ens deixa avançar.” (Quedava clar, no?) De la cançó L’arbre haurem de parlar-ne en altra Gramola.
Jaume Martínez Bonafé
Ben. E. King: https://youtu.be/9QACWig74D8?si=KapDvCJrPz2BQmXX
Aretha Franklin: https://youtu.be/EtTn5aLXZZg?si=mRHecwfQOPnajgNq
Bruce Springsteen: https://youtu.be/6bM3L296ZNw?si=sq-wu8H2f-Z9N_wz
Johnny Hallyday: https://youtu.be/ro-QpHemFoY?si=A4AF7eRusPtY3Uue
Adriano Celentano: https://youtu.be/pAz-vQuvS-A?si=8GlvyJdpFmIHvEGA
Peppino di Capri : https://youtu.be/vyes9hqi5FA?si=a8sbOKGFBAWj6wzz
Els 4Z :https://youtu.be/32mlRaD2n00
