La Fesolà de Sant Antoni de l’Eliana: gastronomia, ritual i patrimoni immaterial
Dins del conjunt de festivitats d’hivern que configuren el calendari tradicional de l’Eliana, la festa de Sant Antoni Abat ocupa un lloc destacat tant per la seua antiguitat com per la seua càrrega simbòlica. En aquest marc, la Fesolà esdevé un element central que transcendeix l’àmbit estrictament gastronòmic. Més enllà de ser un plat tradicional, la Fesolà actua com un ritual col·lectiu que articula memòria, identitat i comunitat, convertint la gastronomia local en una manifestació viva del patrimoni cultural immaterial del municipi.
La seua celebració durant la Vespra de Sant Antoni connecta directament amb una de les dimensions fonamentals del culte antonià: la caritat i l’atenció als més necessitats. Històricament, l’Orde Hospitalari de Sant Antoni, conegut com els frares antonians, desenvolupà una important tasca assistencial en hospitals, ermites, monestirs i abadies, on l’acollida i el repartiment d’aliments formaven part essencial de la seua missió. En aquest context, el fet de cuinar i repartir menjar de manera comunitària, sobre tot al voltant de la seua festivitat, adquireix un valor simbòlic profund, ja que la Fesolà actual pot entendre’s com una pervivència d’aquells rituals d’alimentació col·lectiva vinculats a la solidaritat, la cura i la protecció associades a la figura de Sant Antoni Abat i la seua festivitat.
La preparació de la Fesolà es realitza en grans peroles, entre 18 i 20 segons l’any, amb una quantitat que pot arribar als 170 quilos de fesols. Aquestes peroles es cuinen últimament al carreró de l’església, un espai carregat de significat simbòlic per la seua proximitat al temple i al nucli històric del poble. La ubicació no és casual: situar la cuina en un espai obert i proper a l’església reforça el caràcter públic, ritual i comunitari de l’acte, transformant un carrer quotidià en un espai festiu.
El fesol utilitzat és el conegut com a fesol tavella, varietat especialment adequada per a les coccions prolongades que requereix el plat. A aquest ingredient principal s’hi afegeixen diversos productes derivats del porc —careta, cua, cansalada i embotit— així com nap, creïlla i cardet. Es tracta d’una combinació pròpia de la cuina tradicional d’hivern, basada en aliments de temporada, contundents i pensats per alimentar un gran nombre de persones, en coherència amb el caràcter solidari del ritual.
Un dels moments més significatius de la Fesolà és el seu repartiment i consum col·lectiu. El plat es distribueix i es menja al voltant de la Foguera de Sant Antoni, una vegada aquesta ja està encesa, fet que converteix el foc en el centre simbòlic de la celebració. Al seu voltant, veïns i visitants comparteixen la Fesolà en un ambient de convivència, conversa i calidesa, reforçant la idea de comunitat i d’igualtat: totes les persones mengen el mateix menjar, en un mateix espai i en un mateix moment. Posteriorment, la celebració es prolonga amb la vigília al voltant de la foguera, on cadascú aporta i comparteix menjar i beguda, consolidant encara més els vincles socials i el caràcter comunitari de la festa.
El protagonisme del porc en la Fesolà respon tant a la seua importància en la vida quotidiana del món rural tradicional com a la seua transcendència simbòlica i curativa. Com a animal associat a Sant Antoni Abat, el porc fou històricament una peça clau en l’alimentació i en l’economia familiar, especialment durant els mesos d’hivern, ja que el seu aprofitament integral garantia recursos i continuïtat. Alhora, en la tradició dels antonians, l’animal estava vinculat a pràctiques de guarició relacionades amb el foc de Sant Antoni o ergotisme, fet que reforçà la seua presència iconogràfica al costat del sant. Aquesta doble dimensió, domèstica i terapèutica, arrelada en la cultura popular medieval, pervisqué en l’imaginari col·lectiu i contribuí a consolidar el porc com un element carregat de significat dins la festivitat, més enllà del seu ús estrictament alimentari.
Un aspecte clau de la Fesolà és la transmissió del saber culinari associat a la seua elaboració. Actualment, el mestre cuiner és Juan Espinosa i Aguilar, fill del conegut Juan el «Tio Guarda», qui va consolidar la recepta tal com ha arribat fins als nostres dies. Aquest coneixement es transmet de manera oral i pràctica, a través de l’experiència directa, reforçant el caràcter viu i dinàmic d’aquesta tradició gastronòmica.
Des d’aquesta perspectiva, la Fesolà de Sant Antoni a l’Eliana pot ser considerada una expressió clara de la gastronomia local com a patrimoni cultural immaterial. No sols conserva una recepta tradicional, sinó que manté viu un ritual de convivència i solidaritat, i de pràctiques d’origen històric. La seua continuïtat demostra com la gastronomia, la festa i la comunitat s’entrellacen per preservar una identitat compartida que encara hui dona sentit a la celebració de Sant Antoni.
J. Enrique Martínez Escrivà
