L’Eliana peregrina
L’Eliana sempre ha sigut amant de les tradicions, i més si comporten un poc de festa.
La que recordarem no és que comporte molta festa, però sí devoció, encara que alguns aquesta paraula la desconeixien. Però intuïen que alguna cosa de festa podien trobar.
Ens referim a la tradicional peregrinació o romeria que, al maig, coincidint amb les activitats que s’organitzen a València pel dia de la Mare de Déu dels Desemparats, la Geperudeta, molts pobles de la contornada inicien per distints camins per a concloure tots plegats a la plaça de la Verge.
Tenim notícies arreplegades del diari Las Provincias del maig de 1909, que relata la gran afluència de pobles de distintes comarques que fan romeria al cap i casal per assistir als actes de celebració mariana.
El camí es feia —i es fa— a peu, en caure la nit, per poder arribar a l’alba a la capital i estar en la celebració de la missa d’infants, que s’inicia abans d’eixir el sol.
El camí ja és una festa, i més quan, en distints punts establits, les caravanes de vianants d’altres pobles es van trobant i engronsant la filada. Molts porten estendards i alguns, banda de música que amenitza la marxa en apropar-se a la capital.
Ens fem ressò només d’alguns pobles de la nostra comarca del Camp de Túria que aquell any de 1909 conformaven la peregrinació: des de Llíria partien 150 persones; de Benissanó, 40; de la Pobla, 50; de l’Eliana, 60; de Riba-roja, 130… I a mesura que avançaven s’unien els de Burjassot, Paterna i altres pobles. Cal dir que també acudien pobles de comarques més llunyanes a l’Horta, com la Safor, la Costera o el Camp de Morvedre.
L’Eliana ha estat present en la romeria des de molt abans de la notícia apareguda en Las Provincias a principi del segle passat. I continua peregrinant cada any amb il·lusió i festa.
Al maig tornarà a organitzar-se el camí.
Janto Gil i Vicent Rubio (Cronista Oficial de l’Eliana)
