Tu i jo en primavera
La Primavera ha vingut,
i jo sé com ha sigut,
del llostrejar d’un nou dia
al fosquejar quotidià,
l’hivern s’ha anat diluint,
i les ombres extingint.
Plens de vida són els nius,
els camps es mostren florits,
i amb tot un nou colorit,
son aroma m’ha atordit,
la Natura està aportant,
el que tant li he demanat.
Gaudir son aroma amb tu,
sentint els batecs del cor,
al ritme del nostre amor,
i així, amb ritme i llum,
esperances i perfums,
la Primavera ha vingut.
Ja ha arribat, ja està ací,
un esclat inversemblant,
nostre esperit pot sentir,
i mentre ens bull nova sang,
clara llum ens cegarà,
veient la Vida avançar.
Ebris efluvis seran,
els perfums de tantes plantes,
què els sentits extasiaran,
mentre les flors amb son flaire,
encisaran les abelles,
de l’Amor els Portaveus.
Brollant instints Animals,
Natura i Vida empentant,
Passions d’Hivern bandejant,
tu i jo la sàvia aturant,
què vol mostrar-se exultant,
al món, amb força vital.
I ens empeny i ens arrossega,
l’un a l’altre sense límit,
sentint calfreds a la pell,
i perfums d’íntims racons,
què no per ser amagats
han perdut el seu imant.
Flors i Fruits, pregons Aromes,
Color, Vida i Llum al Cel,
i Tu i Jo, forta embranzida,
exemple d’amor sens mida,
serem exemple ben ferm
del fort Amor que ens empeny.
És la sang que ens atrau,
regalimant des del cor,
duent-nos pel bell camí,
d’un Amor Ferotge i Dens,
que va marcant la drecera.
Culpa de la Primavera?
O serà nostra Passió,
i revifats sentiments,
els que arribat el moment
de sentir-los enardits,
fan a la Primavera,
Esclava del nostre Amor?
Siga un o siga l’altre,
no perdem més ni un moment,
i entreguem-nos amb deler
a gaudir d’aquesta festa,
que omplirà cada moment,
de la Llum i del Color.
És aquesta Primavera,
la torre d’on aguaitar,
el futur que hi ha al davant,
i amb il·lusió desitgem,
nostra Passió conhortar
portant-nos al Setè Cel.
Victor Iñúrria
(20 de març de 2.026)
