L’Eliana, la pilota i el pardalí
La Pilota valenciana, pel que fa a la modalitat de carrer que coneguem com a “Llargues”, sempre ha tingut una gran tradició a l’Eliana, a més de l’aportació de bons jugadors de Trinquet, alguns d’ells havent jugat i destacat, “Vestits de blanc”.
Si més no, en època de postguerra s’arribaven a jugar 3 o 4 partides al mateix temps en distints carrers, raó per la qual, als anys 50, varen contractar a Salvador Torrens Martínez conegut com “El Pardalí d’Orba”, autèntica figura del joc a Llargues, que destacava per la seua elegància i capacitat de joc.
Va ser rebut al poble, amb tots els honors per part dels aficionats locals, fins al punt de crear una cançó a ell dedicada.
Aquella cançó dedicada al Pardalí, me la va cantar el “Tio Paquito el Roget”, a finals dels anys 80, en acabar d’esmorzar al Bar Landia, però era tan gran l’enrenou que hi havia, que no em va quedar ben gravada, i no es podia entendre bé el text.
Posteriorment, parlant un dia amb l’amic Paco Coll, li ho vaig dir, i em respongué que ell havia tingut la sort de poder gravar-la, sense soroll extern, i es podia escoltar i sentir molt bé.
Jo li vaig dir que em fes una còpia i jo me la guardaria, i al mateix temps, per completar la conversa li vaig dir, que jo havia anat cercant alguna foto del susdit jugador de “Llargues”, El Pardalí, per incloure’l al fons gràfic de la Federació de Pilota Valenciana de la que jo, amb un grup d’amics, vaig ser creador i primer President.
Vaig poder contactar amb la família del jugador, que vaig poder localitzar, i ells amb gran empatia, em varen ensenyar una foto preciosa, de la que em vaig fer una còpia, podent-li-la mostrar a Paco.
En la susdita foto, es pot veure, en la Plaça del Poble, a tres homes raonant, dels quals jo en reconeixia, al “Pardalí”, i al Tio Paquito “El Roget”, qui segons manera,
ou el “Marxador” d’aquella partida, però també hi havia un tercer home, que jo no coneixia.
En veure la foto, Paco va pegar un bot eixint-se de la cadira, i em va dir que volia una còpia de la foto, perquè eixe home, que jo no coneixia, era ni més ni menys que son pare, “Paco el Gros”.
L’escena i el moment foren per recordar-la, així que ràpidament li vaig fer la còpia, foto que posteriorment, en traspassar Paco, hem guardat, si més no, la seua vídua i companya “Pasqu”, la Federació de Pilota a la que jo vaig facilitar una còpia, així com la que jo tinc al meu arxiu del Món de la Pilota, sempre alçada a bon recapte.
Ara, col·laborant amb el CEL i la seua publicació trimestral “Cel Obert”, aporte eixa foto, per tal que aficionats, i no tant, però valedors del nostre poble, puguen sentir la importància que en el món Pilotaire, si més no, ha tingut i hauria de seguir tenint la Pilota Valenciana.
Quines coses té la vida
La Formiga
