Jugar a la cuc
Arriba la primavera, temps de festes, de les falles, de la Pasqua, d’eixir al carrer i, espere que encara de jugar als jocs al carrer.
Un d’ells era el de jugar a la cuc, que buscant la informació als diccionaris apareix com jugar a fet i amagar: joc en el qual tots els jugadors s’amaguen menys un que paga (o para) i que després de comptar en veu alta una quantitat determinada, ha d’anar trobant tots els amagats; si ho aconsegueix, el joc continua pagant ara el primer jugador descobert.
La mare és el lloc d’on ix el que paga i on poden refugiar-se i salvar-se els que no han estat agafats. Tocar mare doncs és tocar aquell lloc per a salvar-se. Si el que estava amagat arriba abans, ha de dir: “un, dos, tres salvat”, i si diu “salve a tots” queden salvats i a començar de nou.
També es coneix al llarg del nostre domini lingüístic com:
jugar a amagar, a l’acuit, a córrer i amagar, a cuca amagar, a quic a amagar, a cuita-amagada,a la cluc, o al joc dels conillets a amagar, a la busca i amaga, a la pit a amagar, a alçar la malla o la molla…
Hem trobat un poema, en un llibre sobre en Miquel Martí i Pol d’en Pep Molist, en el que el poeta recorda els temps en que hi jugava:
Atzucac
Ara només converso amb mi mateix
i em recordo de quan fa seixanta anys,
jugàvem a l’acuit i jo parava.
I una curiositat al YouTube: Les danses de la Font de la Figuera: passadeta “jugar al cuc”
https://ca.wikibooks.org/wiki/Recull_de_jocs_d’esplai/
https://www.youtube.com/watch?v=5sHgQZ7XcBk
https://ca.wikibooks.org/wiki/Recull_de_jocs_d’esplai/Fet_i_amagar
