Viatge a la Transició. Ordenació i/o destrucció del territori

L'economia del País Valencià (i de gran part de les altres zones costaneres de l'estat) ha anat evolucionant, des d'abans de la transició especialment al període de desenvolupament econòmic prioritari, però també molt significativament des de la transició. Aquest desenvolupament s'ha focalitzat d'una part en un model de monocultiu del turisme i cap a l'activitat industrial i terciària no turística en les àrees urbanes de Castelló, València i Alacant/Elx amb una concentració d'extensió d'activitats urbanes en el litoral. Això es tradueix en la substitució d'un paisatge eminentment rural per un urbanisme d'ocupació de quasi tot el territori el territori litoral. Només a les Comarques Centrals de l'interior s'ha mantingut un desenvolupament urbà basat en la indústria. Aquest procés d'urbanització, a més de destruir les formes de vida i de relació amb el medi tradicionals, incrementa els riscos derivats del canvi climàtic especialment al litoral. D'altra part, la integració a la CEE (avui, Unió Europea) es va fer amb uns condicionants nefastos per al sector primari valencià, l'agricultura i la pesca.
A partir de la crisi immobiliària de 2008 i la pandèmia de 2020, el model històric comença a esgotar-se i es generen noves dinàmiques, amb aspectes positius i negatius. Aquestes noves dinàmiques suposen un repte, en un marc de canvi climàtic i de l'ordre comercial mundial, que requereixen una revisió del marc de l'activitat social i productiva, especialment front a les teories negacionistes essencialment autodestructives.