L’hivern en la nostra vida
L’Hivern ens està aguardant al girar del cantó, i la gent sol definir-lo com el súmmum de la negativitat, cosa amb la que no estic gens d’acord, perquè al meu parer, la Vida és el conjunt dels seus moments, raó per la que m’he permès escriure un petit poema tractant de deixar clara aquesta opinió.
Als habitants d’aquesta Elianera terra, els invite a pensar-s’ho bé i captar el meu missatge poètic.
Feliç Hivern i Venturós any 2026.
L’hivern en la nostra senda
En el bosc de la vida,
que, en perdre ses velles fulles,
cada arbre m’ha ensenyat,
quan l’Hivern els va arribant,
deixen lliure un camí
en totes les seues branques,
que en vindre la Primavera,
a florir en tornaran.
I cadascú m’ha contat,
que mai no s’ha de plorar
veient ses branques nues,
perquè elles sense cap dubte,
assenyalen el camí,
a la neta Primavera,
que amb empenta ens espera,
mentre anem cap al Destí.
L’Hivern i els seus colors,
que pinta amb sa paleta
de rojos i de marrons,
les valls i cada racó,
de muntanyes i ses coves,
de la nostra preciosa terra,
abans que la neu cobrisca,
de blanc la vida sencera.
Les flors de la Primavera,
els rigors càlids d’Estiu,
l’alternança sempiterna,
que ens oferix la Tardor,
o el fred mantell de l’Hivern,
tot és seguir una Senda,
que la vida va marcant,
i hem de viure, any rere any.
© Víctor Iñúrria (16-12-2025)
