L’enfit, el mocador i la mida
Acabem de deixar arrere les festes de Nadal on els menjars, els sopars i els torrons se succeeixen per obligació. I de seguida la festa de Sant Antoni amb la seua fesolà que degustem amb devoció. El poble valencià és golafre i degustador de la bona gastronomia i l’Eliana no es queda arrere. Exemple són els grans i sagrats esmorzars que s’escampen per tots els bars cada dia.
Conseqüència de tot això són els empatxos, l’embós alimentari que es produeix en part de l’estómac per un excés de menjar. Ja ho diuen els savis: Qui menja massa amb enfits pagarà. Per a no tindre enfits, menja amb seny… I es recorda que el popular personatge de Cañas y barro, de V. Blasco Ibañez, Sangonera, va morir d’un empatx.
L’enfit, segons reconeix el doctor i antropòleg mexicà Roberto Campos, és una malaltia popular de la Comunitat Valenciana. Cert que la malaltia per excés de menjar es dóna a tot arreu del món, però no així la manera de curar-la, que això és propi només d’aquestes terres mediterrànies: per trencar l’enfit o llevar la parà, es coneix el mètode de medicina popular practicat generalment per dones. Elles no són mèdiques, però tracten i fan desaparéixer la malaltia de forma un tant misteriosa. El fet que aquestes tècniques siguen tan enigmàtiques és que es transmeten és secret i, normalment, Dijous i Divendres Sant. El fet que les paraules siguen secretes reforça la seua autoritat i eficàcia simbòlica. Són ritus coneguts com a medicina tradicional o popular. L’efectivitat d’aquestes cures resideix a creure-ho i a confiar en la sanació, tant la persona empatxada com també la persona que ho cura. Recordeu allò que la fe mou muntanyes.
Molts estudiosos creuen que aquests remeis són anteriors al cristianisme i després es van adaptar amb oracions cristianes.
El ritual de trencar l’empatx, conegut també com mesurar o passar la llista o cinta, ho duu a terme una persona experta, habitualment dona, que mesura el nivell de l’enfit amb l’ajuda d’un mocador o cinta. Per a realitzar el mesurament, el pacient subjecta un extrem del mocador gran o cinta a l’altura de l’estómac i la medidora , situada en l’extrem oposat, mesura tres vegades la distància a colzes, al mateix temps que se senya i resa una oració secreta en veu baixa. Segons conta el Dr. Francesc Devesa, en el XVI Congrés de la Societat Valenciana de Patologia Digestiva celebrat a Gandia (2022) es va iniciar un estudi sobre la vigència de la medicina popular i es va tractar la pràctica màgica-religiosa coneguda com trencar l’enfit, passar la cinta o mesurar. La pràctica no és una ciència mèdica, però la tenen en consideració.
Una de les característiques d’aquests rituals és que les persones coneixen el ritus de trencar l’enfit tenen el deure de fer-ho com a part de la seua labor en la comunitat. I no sols això, sinó que ho fan de manera desinteressada.
Al nostre poble hi ha dones sàvies que coneixen el secret de la mesura i practiquen el ritual a les persones enfitades que ho demanen. Pregunteu i les trobareu.
Donem fe que l’enfit desapareix.
Janto Gil i Vicent Rubio (Cronista Oficial de l’Eliana)
