Caragol i Sargantana ja tenen nom

Caragol i Sargantana s’havien adaptat perfectament a la nova situació. Convertits en escultures de pedra i trencadís al Parc de la Pinada, gaudien dels rajos del sol i de les gotes de pluja.
Paraven les seues oïdes per a escoltar nyequejar els ànecs, raucar les granotes, parrupar els coloms o piular els ocellets menuts que habitaven els arbres; això els feia sentir d’allò més a gust.

I, sobretot, els agradava sentir els crits, plors i rialles de les xiquetes i xiquets que jugaven al seu voltant. Caragol i Sargantana feien companyia a les il·lustres escriptores i als il·lustres escriptors d’arreu del món que omplin amb els seus noms els bancs del parc; bancs on la gent seu i recolza l’esquena sobre poetes, novel·listes i literats que han fet màgia amb les seues paraules.

Aquest parc va acollir una gran festa el dia que es va inaugurar. Corria l’any 2002 i un fum de nens s’hi acostaren per tal de gaudir de la música, dels contes, dels jocs i dels tallers que celebraven l’esdeveniment.

Caragol i Sargantana havien trobat la felicitat.
Passaren vint anys i la vida continuava al parc, en un esdevenir constant de persones que el travessaven o hi descansaven.

Però, tot i el seu benestar, alguna cosa trobaven a faltar els animals de pedra.

No tenien nom!

D’allò van ser conscients els ciutadans d’aquest poble i, amb molt d’interès, es llançaren a la busca d’un àlies per a ells. Foren els xiquets i xiquetes els que van proposar un llistat prou llarg de noms, que després van ser sotmesos a una renyida votació.

Bobby, Carmelo o Eli foren algunes de les propostes per a Caragol.

Sarganliana, Elia o Carmela, per a Sargantana.

Al final de la votació es van triar els dos noms que avui els acompanyen: Elies i Anna. Noms que als nostres amics els van agradar prou, perquè feien homenatge al nom del poble al qual havien arribat, molt de temps abans, i al qual vivien de manera tranquil·la i plàcida: ELIANA.

I ara ja. Ara sí.
El Caragol Elies i la Sargantana Anna formen part d’aquesta vila tan bonica com una postal.

Ací al Parc de la Pinada,
acaronats per fonts i bancs,
viuen dos éssers de pedra,
trencadís i cor de fang.
Caragol es diu Elies,
que els xiquets ho van votar;
Sargantana es diu Anna
i dorm serena al barandat.
Quan els crides pels seus noms
molt de pressa, tot corrent,
dius Elies i dius Anna
surt el nom de l’Eliana
que és el poble que habitem.

Text: Vicen Córcoles
Il·lustracions: Joana Galdón

*Sempre estarem agraïdes a Lorna Benavides, l’escultora que va crear els nostres protagonistes.