Adés
La paraula triada per a aquesta edició ve recomanada per un bon amic, sembla que es troba en perill, no la sentim al poble, cosa que sembla si s’escoltava ADÉS, vet ací la paraula.
El diccionari normatiu valencià i els altres coincideixen en la definició:
1- Adés:adv. En un temps passat molt pròxim al present, fa poc, fa uns instants o fa unes poques hores:Han vingut adés, i com que no estaves no t’han pogut saludar.
2-Adés adés: loc. Adv. A cada moment, moltes vegades: Adés adés es girava per comprovar si el seguien.
3-Adés… adés: loc. conj. S’usa per a introduir relacions distributives: Adés parla, adés calla.
4-Ara i adés:loc. adv. Sovint, amb freqüència:No és fàcil veure’l per ací: ara i adés està de viatge corrent món.
5-També hi ha l’adverbi aglutinat adesiara, ‘de tant en tant’.
Etimologia:
D’origen incert, potser del llatí vulgar addesso, derivat de (iam tempus) adesse, ‘ja arriba l’hora’, o d’addipsum, contracció d’ad id ipsum (tempus), ‘en aquest mateix temps’, d’on vindria l’italià adesso ‘ara’.
A la pàgina de Rodamots.Cat he trobat aquesta cita:
Eugeni S. Reig escrivia, a Les nostres paraules (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2008): «Actualment hi ha tendència a substituir el mot adés, usadíssim fins fa quatre dies per tothom, per expressions equivalents com ara fa una estona, fa un instant o fa un moment, la qual cosa significa un empobriment lamentable de la llengua».
