L’Eliana: la idea que no va ser
És cert que en els temps que estem, l’Eliana ja no és una desconeguda. Es troba als mapes i al google maps. També és referent de benestar, cultura, festa i alegria. Hi ha una cançó que fa un temps ens recordava insistentment que «La Eliana es un paraíso». Un poc abans de la democràcia tots els cotxes portaven l’enganxina amb l’eslògan «Mi trabajo en la ciudad, mi descanso en l’Eliana» i després el nefast «Yo sigo en La Eliana», parodiant la frase del còmic Joe Rígoli. O aquell banderí de «L’Eliana, armonía y bienestar» que incitava a comprar un xalet a la zona.
Però molt, molt abans, allà pel principi del segle passat, promotors, periodistes i homes de pro ja s’havien fixat en les excel·lències del nostre poble. Segons les cròniques de l’època, repassant l’hemeroteca, trobem a Las Provincias de desembre de 1926, «com que l’Eliana està situada a molt bona altura respecte al nivell de la mar, de clima agradabilíssim en tot el temps, s’ha elegit el paratge com el més indicat per a portar a terme la idea».
Si eixa idea hagués sigut realitat, l’Eliana no seria ara. O seria una Eliana molt diferent a la que coneixem. Segons continuen les cròniques, sembla que, per la seua proximitat a la gran urbs, es tenia intenció de muntar, en aquests terrenys, un grandiós complex esportiu, a la manera de les grans ciutats europees i de les dels Estats Units, per a solaç de tots els valencians i d’altres pobles, castellans i de més lluny. O siga, un avanç de Terra Mítica però a lo bèstia. El marquès d’Urquijo estava darrere del projecte, el qual incloïa també la remodelació i posada a punt de tot el Palau del Marqués de Cáceres, el qual seria envoltat d’agradables boscos, jardins i bells horts de tarongers perquè la tarongina perfumara la primavera. Quan tot estiguera florit i a punt es pensava oferir el paradís a la Casa Reial, perquè els monarques, la família i la comitiva reial passaren ací els seus temps d’oci i perquè la gent que vinguera a practicar esport al grandiós complex poguera gaudir de l’augusta presència de Ses Majestats. Però, a la fi, el projecte no es va dur a terme i la família i els amics d’Alfons XIII no varen gaudir de les excel·lències de la zona elianera. El terme va continuar amb els seus camps de dacsa, forment, cebes, garroferes, ametlers i vinyes.
Bo, ara xalets i avingudes. Només algunes rotondes recorden que, en altres temps, l’Eliana era horta.
Janto Gil i Vicent Rubio (cronista oficial de l’Eliana)
