Encara som a temps
El nostre país és ple de pobles vulgars i anodins, per què no dir-ho clarament, més aviat lletjos. Ací cadascú ha construït com ha volgut i li ha vingut de gust sense respectar una certa unitat d’estil hereva de la nostra història, substituint la bella arquitectura tradicional per uns edificis mediocres i impersonals. S’ha produït la substitució indiscriminada d’immobles històrics –especialment sacrificats han estat els habitatges tradicionals– convertint els nostres pobles, amb honroses excepcions, en una barreja d’edificis de tota mena i condició sense harmonia, sense sensibilitat i sense gens de respecte per la tipologia edilícia característica de la comarca, ni per les tècniques constructives i els materials autòctons i propis de la nostra tradició constructiva.
Podem buscar tots els responsables que vulguem, sempre hi ha un alcalde o un regidor d’urbanisme a qui donar-li la culpa, un arquitecte municipal massa permissiu amb aquests abusos, uns promotors immobiliaris sense escrúpols o uns tècnics i constructors sense massa sensibilitat i amb poques ganes de dur la contrària als seus clients. La realitat, però, és que hem estat tots, simples ciutadans, els que durant massa anys hem permès, quan no incentivat i promogut, que això passe, perquè una de les nostres mancances com a societat és la manca de respecte per la cosa pública. I respecte per allò públic, a banda de no tirar papers a terra o no fer malbé el mobiliari urbà, és tenir cura dels nostres edificis històrics, no només dels edificis considerats com a monuments (esglésies, castells, palaus…), sinó d’aquells on es desenvolupa i s’ha desenvolupat la vida de la comunitat i que són una part fonamental de la memòria d’aquesta comunitat. Per això és importantíssim mantenir les façanes dels nostres habitatges tradicionals, conservar la configuració dels nostres carrers i places… en definitiva respectar i valorar l’entorn i el paisatge urbà en el qual vivim, en el qual han viscut els que ens han precedit i en el qual viuran les properes generacions. I no és responsable argumentar que com ja s’ha perdut molt, ja és massa tard i de perdidos al río. La memòria coŀlectiva d’una població depèn també del fet que es conserven part d’aquests vestigis del passat, fragments d’història que conformen el nostre paisatge sentimental, espais que ens expressen, sintetitzant una identitat personal i territorial.
Encara som a temps de trobar solucions entre tots, cadascú des de la seua posició exercint la responsabilitat que li correspon, per intentar conservar i recuperar la identitat dels nostres pobles a través de la seua arquitectura característica.
I per aconseguir aquest objectiu un dels grans problemes amb què ens trobem és l’absència d’una cultura de gestió dels nuclis històrics i tradicionals. Les administracions locals han de considerar el valor patrimonial dels seus pobles, i la gestió municipal, especialment en matèria d’urbanisme i patrimoni cultural, ha de cercar una orientació integral que tinga en compte especialment els valors patrimonials dels cascs urbans.
Després d’haver patit una gran crisi econòmica que va seguir a una època de borratxera urbanística en què semblava que tot s’hi valia per tal d’obtenir un benefici ràpid, una època basada en un model econòmic poc o gens sostenible que va resultar desastrós per al nostre patrimoni cultural i natural, crèiem haver après la lliçó. En canvi, estem tornant a veure, i el nostre propi poble n’és un exemple clar, com s’estan cometent els mateixos errors en què vam caure fa vint anys. Malgrat tot el que ha passat, segueixen produint-se excessos i atemptats contra els nostres nuclis històrics, especialment en els pobles petits, allunyats de les ciutats i per tant aliens a l’interès dels mitjans. Per això i per tal d’evitar que aquesta situació continue com fins ara cal treballar des de diferents fronts.
En primer lloc des de l’educació, poca gent estima allò que no coneix, en canvi la seua comprensió facilita la identificació dels ciutadans amb els valors patrimonials i possibilita que la població s’implique en la seua defensa i promoció. La participació i el compromís de la ciutadania són imprescindibles per a conservar i recuperar els nostres pobles, i per tant han de ser estimulats tant com siga possible.
En segon lloc és fonamental actuar a través de les polítiques municipals, potenciant la realització d’estudis tècnics i científics multidisciplinaris sobre els pobles i el seu patrimoni, dels quals els Catàlegs de Proteccions en són el reflex jurídic i legal, a més de ser eines valuosíssimes per al desenvolupament de qualsevol iniciativa posterior. Al mateix temps s’han de dur a terme polítiques de valorització del patrimoni edificat, destinant part del pressupost municipal a restaurar-lo i recuperar-lo, implementant usos compatibles amb els seus valors patrimonials, que repercutisquen socialment al municipi i incentivant la iniciativa privada, lícita i desitjable sempre que actue des de la responsabilitat i el respecte al patrimoni.
En tercer lloc és fonamental promoure incentius i subvencions econòmiques encaminades a la rehabilitació responsable, tenint en compte que aquests ajuts no s’han d’orientar només al suport de solucions puntuals, sinó que també han de promoure el coneixement, fomentar l’estudi i la investigació, creant una base des de la qual treballar amb una perspectiva global i planificada per obtenir resultats sostenibles a mitjà i llarg termini.
En definitiva, la conservació dels nostres nuclis històrics tradicionals només pot ser eficaç si s’integra en una política coherent de desenvolupament econòmic i social, i si es té en compte en el planejament territorial i urbanístic a tots els nivells, comptant amb la ciutadania com a part activa de tot el procés. És hora de mirar cap endavant i de posar fil a l’agulla, és hora de recuperar, restaurar, valorar i difondre el nostre patrimoni més fràgil amb l’objectiu de garantir la pervivència dels nostres nuclis històrics tradicionals per a les generacions futures. Si treballem junts encara som a temps d’aconseguir-ho.
Javier Hidalgo Mora (arquitecte)
