Coses del nostre poble
El diablo cojuelo de l’Eliana. Mariano Ballester Pastor
Diuen, conten i asseguren els vells que, allà pels segles XVI/XVII, corria per terres de Castella un dimoni incordiador que fins els seus companys de l’Avern , tan farts estaven d’ell, que el posaren en una redoma i el tiraren fora de l’Infern.
A l’any 1641, Luis Vélez de Guevara, escriu les seues aventures amb el nom d’El diablo cojuelo.
A partir d’ací, molts han agafat eixe nom com pseudònim per a contar històries. És el cas de Mariano Ballester Pastor, que va viure a principis del segle passat. Mariano era escriptor i poeta i escrivia cròniques esportives al diari Las Provincias, que enviava des de l’Argentina amb el títol de Cartas de Ultramar. Quan torna a València s’instaŀla en una finca de l’Eliana i continua escrivint per a la revista La Traca i per a la publicació literària satírica El Conte del diumenge. Aquesta revista veu la llum l’any 1908 i, a hores d’ara, continua editant-se. En ella van coŀlaborar i escriure un grapat de reconeguts escriptors com Bernat i Baldoví, V. Blasco Ibáñez, Teodor Llorente, Maximilià Thous, M. Sanchis Guarner, etc, etc.
Mariano Ballester, amb el nom de El diablo cojuelo, publica el conte Passions per l’horta i també Caraseries, El crepuscle de l’amor, Una aventura moderna, L’últim recurs, Mare naturalesa, El cucurutxo…
Mariano Ballester, El diablo cojuelo de l’Eliana, era un xic jove, aventurer i instruït, però unes febres tifoidals, el tifus, posaren fi a la seua vida prematurament quan tan sols comptava 37 anys. A la seua acta de defunció consta que va morir el dia 22 d’octubre de l’any 1930 en la seua finca de las Casas de las Eras de l’Eliana. La missa de soterrat va ser a l’Església de la Mare de Déu del Carme, filial de l’Església parroquial del Santíssim Apòstol de la Pobla de Vallbona.
I sembla ser que, les anomenades Casas de las Eras eren el grup de cases que estaven —i estan— en pujar la popularment coneguda com Costereta dels borregos i ara és el Carrer Romeral de Montesol. Per allí hi havia corrals bovins i també unes eres al descampat que ara s’utilitza com aparcament de veïns i desfogament de gossos i altres mascotes.
I diuen i conten els vells que la casa del diablo cojuelo ben bé podria ser la que ara coneixem com Ca Janto. I podria ser que des de la mateixa habitació en que ara s’escriu aquest article, Mariano Ballester Pastor, El diablo cojuelo, escriguera els seus contes i poemes.
M’agradaria que així fos.
Janto Gil – Vicent Rubio
