MIREIA VIVES
un somriure dolç i una veu prodigiosa
Vaig escoltar per primera vegada aquesta lliriana de cabells a lo garçon en un concert de Rapsodes a la terrassa del cinema d’estiu, una nit de setembre del 2012. Organitzava el resistent Aplec del Camp de Túria. Tornà a l’Eliana, ara de la mà de Borja Penalba, la Nit de Sant Elies del 2016, en un memorable concert organitzat pel CEL. Des d’aleshores me n’he fet fan i procure assistir a les seues convocatòries amb Ovidi4 o amb Borja. M’agrada la seua manera d’omplir l’escenari, amb un somriure dolç i una forma de fer-se present molt horitzontal i propera. I crec que té una veu prodigiosa que modula molt bé fent interpretacions entranyades de cançons compromeses i poemes ben triats.
L’últim disc del duet amb l’admirable Borja Penalba Cançons de fer camí (2019) va ser Premi Carles Santos a millor disc de cançó d’autor (2019) i Premi Enderrock de la crítica a Millor disc de cançó (2020). Format per 19 cançons entre originals, poemes musicats de Maria Mercè Marçal o Joan Fuster, entre d’altres, i versions de referents musicals, el disc té una cançó ja inevitable en cada concert: el poema de Maria Mercè Marçal: “Cançó de fer camí”: «Dins la pell de l’ona salada/ serem cinc-centes, serem mil./ Perdrem el compte a la tombada./ Juntes farem nostra la nit.»
(Al YouTube trobareu diverses versions i directes de la cançó i una especialment emotiva és la del Cor de l’Eliana, que va compartir cançó i escenari amb Mireia al Concert «Amb cor de dona» celebrat a la Beneficència).
Però si jo he d’enllaçar-vos amb alguna cançó de Mireia Vives, deixeu-me que ho faça amb Casablanca, una simpàtica flama rumbera que s’encén en mig de l’hivern pandèmic: https://youtu.be/I1_9HlJloKw
Jaume Martínez Bonafé
