TETE/TETA
En aquest número tractarem la paraula Tete i el femení Teta, que com sabeu no fa referència a «eixa» part del cos femení.
Buscant per la xarxa només he trobat aquesta definició: «Paraula d’origen valencià, present en castellà. Es tracta d’un apel·latiu afectuós per a referir-se al germà major, a un amic o a l’amor de la seua vida. El seu femení es Teta».
En castellà he trobat dues definicions una usada a Cuba: «En el biberón pieza de goma con forma de tetilla o pezón para sorber la leche» i que és sinònim de «chupete, tetilla y tetina» i una altra a Chile que significa «situación incómoda a la que no se le encuentra salida» i sinònims «lio, problema».
I més coses, una ciutat de Moçambic es diu Tete, també el malnom de l’equip de futbol C.D.Tenerife, i el compositor i pianista Tete Montoliu i molts més que trobareu si feu la consulta.
I recorde que una vegada de camí cap a les terres de Bàbia, paràrem a dinar a un poblet de Soria i el Paco va cridar a la cambrera, teta!, silenci al menjador i la xica es girà i amb un somriure va dir, ¿valencianos, verdad? ¿Qué les falta?
Sospir d’alleujament de tot el menjador i unes quantes rialletes còmplices.
Pasqu Martínez
