Pura Peris García
Una dona apassionada pel compromís
social i polític
De vegades et trobes amb dones amb les quals intueixes ja, des de la mirada, que hi coincidiràs. És el cas de Pura Peris García. A mesura que ella anava parlant un somriure intern feia presència al meu cos. Caram, quantes coincidències!
És una elianera compromesa. Des del moment que va decidir viure al nostre poble va començar a fer camí en el compromís social que s’inicià a les escoles, acompanyant les seues dues filles i implicant-se en les AMPA fins a arribar a l’Institut on va ser presidenta de l’Associació durant quatre anys. Tot açò combinat amb ser la jutgessa, substituta del jutge de Pau de l’Eliana, també durant quatre anys fins que va decidir deixar-ho perquè s’havia animat a participar en la vida política del poble. I així va ser, es va presentar a les eleccions pels Verds, pensant que en aquests moments els partits polítics d’esquerres han de ser ecologistes o no seran del tot d’esquerres. Perquè pensa que la terra és de tothom, dels que l’habitem ara i dels que l’habitaran en un futur i per això hem de cuidar-la, ens manté i ens alimenta, a nosaltres i a les generacions futures.
Pura porta a la seua bossa sempre una llibreteta on escriu, escriu sobre allò que troba significatiu, una notícia, un paisatge, el cant d’un pardal, una persona… tot és susceptible de ser escrit per ella. Mamprengué a escriure relats curts, però, gràcies a Maribel Fuertes, que va provocar que es fera pública la seua passió per la poesia, la tenim ara feta tota una poetessa, editant llibres de poemes i guanyant premis literaris, en la nostra llengua. Però és que a Pura la poesia li fa aflorar el que és més personal, més íntim, més profund i per això l’apassiona. I hi treballa i presideix la nostra ben reconeguda i valorada Jam Poètica. També el 2008 va passar a formar part del CEL de l’Eliana i tot açò ho anava combinant amb el treball a la Universitat on porta trenta anys com a professora de Dret Financer i Tributari a la Facultat de Dret, a més a més d’haver participat en moltes activitats pròpies de la gestió universitària: ha format part del Claustre Universitari, de la Comissió d’Estatuts de la Universitat, ha assumit la Secretaria del Departament, ha coordinat la titulació del Grau de Dret…
I estant en aquesta important feina, li arriba la proposta d’implicar-se més directament en la política, diríem d’implicar-se en la governança, i és així que accepta el nomenament de subdirectora de Gestió de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (Evha), un càrrec efímer perquè de seguida li ofereixen i accepta el càrrec en el qual està implicada ara, la Direcció General d’Emergència Habitacional, Funció Social de l’Habitatge i Observatori de l’Hàbitat i Segregació Urbana. Una important responsabilitat que ella descriu d’una forma molt didàctica i comprensible. Diversos àmbits de treball que suposen la gran responsabilitat d’intentar que cap persona del nostre País no siga feta fora de l’habitatge que ocupa i per a això treballen amb les lleis a la mà i amb la PAH (Plataforma d’Afectades per les Hipoteques) per intentar avançar-se a noves situacions que provoquen moments tan dolorosos com veure persones que han d’eixir de sa casa per motius socioeconòmics. Però no és l’únic àmbit que defensa. La consideració de la Funció Social de l’Habitatge amb el desenvolupament, mitjançant decrets, de la llei que es va promulgar el 2017 i l’estudi de com es va desenvolupant l’hàbitat que permeta generar estudis de previsió de millora de les polítiques públiques d’habitatge del futur.
La veritat és que impressiona veure Pura, amb la seua senzillesa i la seua profunda saviesa. Ha passat i passa per situacions vivencialment dures, però amb la força que té, la passió que genera i les ganes de treballar per un món un poquet més just i habitable, va aconseguint fer passos importants per a la vida de la població valenciana. També per a l’Eliana i el Camp de Túria, on fa pocs dies va aconseguir aturar el desnonament de 38 famílies a la Pobla de Vallbona.
No puc acabar aquest text sense mencionar el que Pura considera que és política: Tot és política, la política forma part de fer ciutadania, des de com vols la casa en la que vius fins a com agranes el carrer. La política és la millor manera de servir als altres, per això ella es va comprometre en la Direcció General. I ens suggereix que observem les persones que treballen fent política i valorem el que eixa persona fa independentment del seu color polític. Potser podríem utilitzar aquest criteri com a forma de valorar qui dedica la seua vida a fer millor la dels altres.
Conxa Delgado i Amo
