Reyes Belvís
Erudita de l’art
Quan t’hi acostes ja intueixes que vas a parlar amb una dona sàvia. La mirada, la presència, la forma de parlar… tot indica que serà molt interessant allò que em vaja a contar. I així va ser. Reyes és una dona apassionada per la seua professió. Des que va començar a estudiar tenia clar que li agradava molt la Història de l’Art però no sols això, sinó també la necessitat de comunicar allò que anava estudiant. I, conta, que al fer l’ampliació d’estudis a la llicenciatura d’Humanitats, ho va tindre molt més clar. Perquè ella va estudiar primer Geografia i Història i, ací, l’especialitat d’Història de l’Art, però va trobar que li faltava algun altre aprenentatge i, per això, va decidir estudiar Humanitats, la qual cosa va produir en ella una nova mirada sobre el significat de l’Art al món, perquè li permetia poder contextualitzar cada obra en el moment històric en què es va produir, ja que sense aquesta contextualització és difícil comprendre eixa producció artística. I d’aquests estudis i de les ganes de comunicar, va sorgir el fet de dedicar-se a fer classes. Va començar, només acabar la primera carrera, a fer classes en la primera associació valenciana d’ajuda als refugiats (AVAR). En l’actualitat treballa fent un taller d’Història de l’Art a l’escola d’adults (EPA) i també ho fa a la Universitat Politècnica, a la Universitat Sènior.
Quan li pregunte per quina seria per a ella l’obra d’art més significativa en la història del món, em respon que hi ha dues èpoques que van fer canviar les idees i la forma de pensar de la humanitat: una, el Renaixement; dos, la Il·lustració. Perquè són dues èpoques que ajuden a fer que el món inicie un canvi, ajuden a què la llum de la humanitat i la raó comence a lluir. Però, tot seguit, n’afegeix una altra: i tres, l’expressionisme alemany, pel que va significar amb les grans idees que canviarien el món i la reflexió posterior sobre eixos desitjos no complits. Obres concretes que anote per a què puguem ampliar la nostra cultura artística: Qualsevol obra de Mantegna, Bronzino (L’al·legoria de l’amor), la pintura flamenca, parlant del Renaixement. De la Il·lustració: el gos semiafonat de Francisco de Goya. I de l’expressionisme alemany: qualsevol obra de la Bauhaus (Otto Dix, Max Bekmann). I ara parlem sobre les obres d’art al nostre poble i, com no podria ser d’altra manera, parlem del patrimoni, del poquet que queda i del que significa la seua pèrdua, que és irreparable. De la importància que té poder mantenir el que resta, el Molí de la Lluna. De la iniciativa municipal al parc, on ja comptem amb tres escultures importants. Reconeix que és una bona idea que cal continuar treballant. Seria alguna cosa així com treure l’art al carrer perquè els museus com a contenidors d’art arriben a poca gent. I recorda Les Missions Pedagògiques durant el govern de la República i com van arribar a molts pobles a dur la cultura a aquells que no hi tenien accés. Però el que ella més destaca és el valor cultural de la gent d’aquest poble, sempre oberta a aprendre i a tindre iniciativa. Hi ha moltes associacions i una política cultural important, però mai no ens hem de conformar amb el que tenim, hem de continuar treballant.
No podem acabar sense parlar sobre Art i Dona. Sembla que encara estem al segle XIX. Açò dona per a un altre article… I per a una xerrada que ens oferirà el dia 11 de març a la sala de conferències de l’EPA.
I, per finalitzar, comentem alguna pinzellada del que va significar la política cultural del govern de la II República. D’això ens anava a parlar, i n’hauríem aprés molt, a la conferència que havia d’impartir a l’acte de cloenda de les activitats que el CEL i l’Ajuntament organitzem al voltant de la República. Aquesta conferència no ha estat possible, pel problema sanitari que patim, però, si ella hi està disposada, confiem a poder-ne gaudir ben aviat.
Conxa Delgado Amo
