Betlems i Pesebres
Ja ha començat desembre i ens arriba el moment del costum cultural de muntar, de forma pública o casolana, els Betlems o Pesebres, que transmetran el missatge cristià del naixement d’un nen, fill d’una dona molt jove i un home gran, fuster de professió.
Hi ha una sèrie de tradicions, que diuen que el costum del pesebre va nàixer amb Sant Francesc d’Assís, però cal matisar, perquè la veritat és que hi ha testimonis pictòrics en vitralls, quadres i inclús inscripcions del segle II, com és el cas de les catacumbes de Priscil·la, en què ja apareix la imatge d’una dona, la Verge Maria, amb el nadó Jesuset als braços.
També al segle III feren a Alemanya, al monestir de Füsen, una representació plàstica que podríem reconèixer com a Betlem, i en altra ocasió, es va trobar un sarcòfag romà del segle IV, representant l’adoració dels pastors.
La tècnica tradicional consisteix en fer el pesebre a base de suro, branquetes, molsa i figuretes, generalment de fang, per ser més econòmiques, representant l’estable, amb la mula i el bou, el pare i la mare, i el nadó col·locat dins d’un pesebre o menjadora dels animals, amb l’àngel anunciador i una sèrie de figures com són els Reis, els Pastors i algun animalet.
A les terres valencians caldria parlar de molts i bons Betlems però com a mínim hem de esmentar els següents:
- El Betlem de Roca de Meliana amb vora de 8.000 figures.
- El Betlem del Saló de Cristall de l’Ajuntament de València, amb vora de 500 figures, la majoria de persones i la resta de complements.
- El Betlem de Tirisiti d’Alcoi, a base de Titelles de «Peu i vareta», que fa les delícies dels infants, amb el seus imprescindibles personatges, Tirisiti, Tereseta, l’Agüelo i el Sereno, a més d’altres.
Cal fer especial esment dels coneguts com a «Pesebres Vivents», que es fan per tot arreu, però que en les terres valencianes destaca des de 1980, el conegut
- Betlem de la Pigà de Castelló, obra teatral representada per molts actors i músics, amb poemes de Miguel Peris i música de Matilde Salvador, destacant els personatges de la Pigà, Perot, Quiqueta, el Cacauero, el cego Maseo o les Beates.
I al marge de les creences de les persones, cada cultura sol tenir uns costums, i ací a les terres valencianes, els Betlems (dits Pesebres en les terres altes), encara són hui per hui, il·lusió dels menuts, que solen fer-li cas uns dies, i en acabant, tenen distraccions més electròniques, que els hi distancien, però així i tot, sembla que cal mantenir el que al llarg dels temps ha estat el costum nadalenc dels Betlems.
Víctor Iñúrria
