Nadal amb sabor de tradició

Nadal amb sabor de tradició

Comes Pastisseria i Forn és especialista en fer els famosos pastissets de moniato, un dolç molt típic de les festes en la Comunitat Valenciana

El Nadal té molts significats. Hi ha qui el relaciona amb amor, amb família, regals o gastronomia. És, per descomptat, un període per a reunir-se, per a cantar o per a compartir junts entorn d’una taula.

El Nadal té color: roig, verd, blanc, daurat. Però també té sabor. En ma casa fa gust de dolç, a llar i a tradició.

Pot ser que estigues pensant en el torró, en les mantegades o en els polvorons, i podria valdre, encara que en realitat no em referisc a cap d’aquests dolços nadalencs. Per a mi el Nadal té un sabor més senzill i valencià. Per a mi, més bé per a nosaltres, el Nadal té sabor de pastís de moniato. Ens fa gust a record, que podem fer si tenim una tradició fornera tan arrelada en les nostres venes?

Quan algú em pregunta per aquest dolç tan tradicional, m’agrada dir amb orgull que la recepta té més de cent anys i que són 100% artesanals. «Són els millors que trobaràs», solc afegir.

El meu pare els fa tal com els feia la meua iaia Doloretes. Li posa molt d’amor al farciment però, sobretot, li dedica temps. Tria la millor varietat de moniato, els pela i els cou en un gran perol, removent sense descans. És un treball ardu, però que val la pena. D’altra banda fa la massa, que una vegada enfornada queda fina i extra cruixent. «La recepta és de ma mare, però la meua àvia ja els feia abans que ella», conta Javi Comes, el meu pare, que està al front del forn des de fa més de tres dècades. «És un producte estrela. Durant el període de les festes nadalenques elaborem i enfornem milers i milers de pastissets de moniato. Si us diguera un número em quedaria curt», assegura.

L’origen dels pastissets de moniato es remunta a l’època de l’al-Andalus. Van ser el resultat de la creació d’una nova manera d’endolcir la canya de sucre, que va donar pas a una etapa d’esplendor de la rebosteria. Els pastissos de moniato es compraven al novembre, quan el sucre es feia indispensable per a combatre les baixes temperatures. El seu consum s’allargava fins a Nadal, sent un dels dolços més triats per a vestir les taules durant les festes.

En això no hem canviat. Els valencians i les valencianes continuem triant-los cada any, d’ahi l’àmplia producció d’aquest pastisset en Comes Pastisseria i Forn. Continua al capdavant dels dolços de Nadal, almenys a la nostra casa. Encara que, això sí, ara ja no és per a combatre les baixes temperatures, sinó per a omplir la nostra llar de tradició i record.

María Comes Fayos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.