Sant Antoni
Patrimoni festiu compartit
L’hivern ens depara la seua festa per exceŀlència, que marca la fi del cicle nadalenc i el preludi del carnestoltes, formant un patrimoni cultural immaterial festiu compartit en tot el territori valencià. Parlem de la festa de Sant Antoni Abat o, com és conegut coŀloquialment, «el del porquet».
Quan parlem de patrimoni cultural, parlem de quan les societats fabriquen béns culturals, materials i immaterials, als quals eixa societat els dona un valor d’identitat col·lectiva d’un poble, ètnia o comunitat, que s’ha anat transmetent d’una generació a l’altra, aplegant als nostres dies. Dintre d’eixe patrimoni immaterial podem trobar moltes subcategories, com és el cas del patrimoni festiu. Este patrimoni festiu es compren, des de les celebracions generals comunes de la comunitat cultural, com el seu conjunt de festes particulars al seu territori o en grups més localistes. El poble valencià, al transcurs del temps, ha anat dotant-se d’eixe patrimoni festiu amb el seu conjunt de celebracions i manifestacions festives, configurant la seua personalitat compartida i diferenciada de la d’altres territoris.
Sant Antoni és la festivitat local més celebrada als municipis valencians: al voltant de 340 municipis (un 62% del total) organitzen actes dedicats a esta celebració (cristiana, tot i que provinent d’una de pagana: les Saturnals), sent la festivitat més compartida a tot el País Valencià, d’ahí que es pot considerar que el sant valencià per exceŀlència és Sant Antoni. Però, què té esta festivitat per a considerar-la un patrimoni festiu i compartit? Doncs, com hem comentat abans, que el patrimoni té un valor d’identitat coŀlectiva d’un poble i, també, la forma de realitzar-ho. I on volem aplegar amb açò? doncs al fet que la gran majoria de valencians i valencianes la festivitat de Sant Antoni la viuen des d’un punt de vista familiar i coŀlectiu, de la comunitat, i que la manera de fer la festa té uns paràmetres molt particulars, que tots els municipis comparteixen des d’un vessant més ampli o més reduït.
A tota festa de Sant Antoni, no hi pot faltar una diversitat d’actes i tradicions compartides:
En primer lloc, la benedicció dels animals i el repartiment de panets o rotllets. Sant Antoni és considerat el patró dels animals, entre altres proteccions, com també de la protecció contra malalties a la pell (ergotisme). Esta desfilada d’animals és un ritu cristià amb el qual es beneïxen perquè tinguen salut al llarg de l’any. Esta tradició afectava sobre tot els animals relacionats amb el món agrari, com les cavalleries de tir, que eren primordials per a la tasca del dia a dia al camp. A dia de hui, però, al nostre poble els protagonistes ja no són les cavalleries, ara són els animals domèstics i de companyia. La tradició de repartir pa o rotllets (depén de la població) prové del que hem comentat abans, això de la protecció de la pell, atès que els frares de l’ordre dels antonians repartien pa (blanc) a les persones que necessitaven cura. Este panet o rotllo, també beneït, encara que a dia de hui la gent se’l menja el mateix dia, era un aliment de protecció que es reservava per si alguna persona o algun animal caiguera malalt durant l’any, perquè el pa se li donava com a remei per a passar la malaltia.
En segon lloc, la foguera. El foc és l’element de les cultures mediterrànies, és símbol de purificació i de renovació de la vida. L’arbre que centra la foguera simbolitza l’arbre de la vida, l’eix del món. Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l’hivern a la primavera, i de purificació, cremant el mal, que moltes vegades és relacionat amb les malalties. La vespra de la festivitat és crema esta foguera (o fogueres) amb este meravellós simbolisme, en un acte que concentra pràcticament tota la població per a sentir eixa purificació amb harmonia social i sentit de comunitat.
En tercer lloc, un plat gastronòmic fet en calderes. Sant Anastasi, que va escriure sobre la vida de Sant Antoni, explica que de ben jove Antoni va repartir tot el que tenia als més necessitats i se’n va anar d’ermità a la muntanya. Este fet a dia de hui es rememora en pràcticament totes les festes de Sant Antoni d’una manera molt especial: a la festa es reparteix menjar per a la població: un plat d’hivern i ben calentet amb gran consistència calòrica per aguantar millor el fred. Hi ha una gran varietat de plats al nostre país vinculats a esta festa i relacionats amb el porc, com arròs amb fesols i naps; fesolaes o olletes; encara que també podem trobar plats no relacionats amb el porc com la caldereta de bou o de res o gaspatxos. Està clar que tots coneixem la grandíssima Fesolà que fem a l’Eliana.
I finalment, també hi ha tot el refranyer, la literatura popular, el teatre, la dansa i la música vinculats a la festivitat. Si haguérem de buscar al refranyer valencià el sant que més hi destaca, de ben segur que Sant Antoni del Porquet serà un dels primers. Ja ho diu el refrany: Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer. N’hi ha un altre que diu: A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer. Un altre refrany curiós diu: Sant Antoni allarga la mà, i troba Sant Sebastià. I si ja mirem les qüestions de l’oratge, Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa o Per Sant Antoni, un fred com un dimoni. Per altra banda, podem trobar les santantonades, eixes representacions de teatre popular de carrer on es representen fets del sant o les lluites entre el sant i els dimonis, que poden anar acompanyades de Correfocs. I, com no, la gran diversitat de balls i danses típiques populars que es fan al voltant d’esta festa, com les populars dansades.
Malauradament, la festivitat va estar al límit de la desaparició en molts municipis, on no era el patró del poble, pel fet del canvi pragmàtic de la vida agrícola a les noves eres de la industrialització i la urbanització. La data de la celebració també va canviar segons el ritme del món laboral de la societat moderna, desplaçant la celebració als caps de setmana més propers al dia 17 de gener, excepte allà on és la Festa Major.
Hui en dia, la festa de Sant Antoni ens trasllada a eixe patrimoni que hem sabut fer evolucionar i transmetre any rere any, que ens trasllada a aquell món rural que ens va vore nàixer com a poble.
Kike Mrtz. Escrivà
