Vanessa Quevedo
Coetera
Vanessa es defineix com una dona generosa, divertida, carinyosa, amiga dels seus amics, passional, molt sensible, espontània, superfamiliar, enamorada del seu xic i la seua filleta i feliç. I jo que he estat fent-li l’entrevista done fe de què és així.
Va nàixer a Paterna, va viure a València, al barri de Benicalap i, quan es va enamorar de Ricki se’n va vindre a viure a l’Eliana que ara ja és el seu poble. Treballa de teleoperadora, treball que li agrada molt. Fa un mes que va reprendre la seua feina perquè la covid la va afectar molt i ha tardat temps a recuperar-se. La veritat és que veient la vitalitat que té, mai no diries que ho ha passat tan malament.
El cas és que Vanessa dedica el seu temps d’oci a una tradició que al poble té ja més de 110 anys de vida: els coets, la cordà. És la secretària de l’associació el Coet que cada any organitza unes quantes activitats relacionades amb la pólvora, com els correfocs i la cordà al poble. A les festes de Sant Antoni i de les falles i a l’estiu fan correfocs i a les festes de juliol també la cordà.
En un principi hi havia més dones, ara sols en queden 5 o 6. Però el que és important destacar és la participació en aquest tipus d’activitat que sempre les hem pensades pròpies del món dels homes. I Vane conta que ella ho va fer per amor, per acompanyar el seu home que és coeter de soca-rel, ho porta en la sang, i va saber transmetre-li-ho a ella que, al principi amb por, va anar entrant en la tradició festera i va participar en algunes cordades. A poc a poc va anar deixant les emocions de la cordà per participar sols als correfocs. Tindre una filla li va fer reflexionar i va aturar un poc la seua participació, però ara ja està una altra vegada disposada a començar de nou.
I dic començar de nou perquè l’aturada amb la covid ha fet que ara han de reprendre moltes de les activitats que deixaren de fer al llarg de dos anys. Ara ja estan preparades per a tornar a recuperar al temps perdut. Així que enguany tornem a tindre cordà, correfocs i veurem la Vanessa, amb el seu somriure i la seua alegria participant dels actes. Assenyala com a important la cordà infantil, el nombre de xiquets i xiquetes que comencen a participar en aquests actes i el pensament que són el futur de la Cordà de l’Eliana, el futur d’una tradició que no hem de perdre.
Per a la xicalla tenen un minicoetòdrom, on poder practicar i la seguretat que dona la roba que han de portar quan eixien en la cordà o el correfoc i per a la gent gran la granota de serratge que assegura la integritat total del cos.
Mostra el seu agraïment a l’Ajuntament que en tot moment els ha recolzat, encoratjat i ajudat perquè aquesta tradició continue.
I fa una crida a tota la població: aquest mes de juliol, el dia 9 farem la cordà, la infantil a les 20:30 i la gran a les 00:00 al poliesportiu i el dia 14 el correfoc. Ens agradaria que la gent del poble vinguera a veure’ns. És molt important perquè per a mantindre aquesta tradició centenària s’hauria d’implicar tot el veïnat. Venen colles d’altres pobles a participar amb nosaltres, són benvinguts.
I quina millor benvinguda que veure la població elianera bolcada en aquesta festa.
Endavant, Vanessa! Un gran esforç fester per mantindre la tradició coetera de l’Eliana.
Conxa Delgado Amo