Maria del Mar Bonet i què volen aquesta gent?
Durant la Dictadura, joves cantautors agafaren la guitarra per fer cançons que serviren de crònica del temps autoritari i bàrbar imperant. Homes i dones que es jugaven anys de presó o d’exili per fer denúncia acompanyant la veu valenta d’uns quants acords.
Maria del Mar Bonet, mallorquina, en 1968, amb poc més de vint anys va treure la seua veu més potent i clara per compondre i cantar què volen aquesta gent?, a partir d’un poema de Lluís Serrahima. La cançó ens conta que un estudiant antifranquista mor en caure des d’un sisé pis quan la policia, de matinada, entra a sa casa per fer un registre.
De matinada han trucat / Són al replà de l’escala /La mare quan surt a obrir /Porta la bata posada / Què volen aquesta gent / Que truquen de matinada?
La por als registres i detencions policials aprofitant les hores nocturnes va estar cantada també per altres cantautors, com ara Raimon, en De nit a casa, junts:
I serenament esperàvem/ que d’un moment a l’altre/ l’ascensor es parés al nostre pis./ Ells arribarien de nit, n’érem segurs./ I parlàvem de quines altres coses podríem fer, / i de què faríem / quan arribassen.
Maria del Mar ha fet cançons precioses: L’àguila negra, No voldria res més ara, Donam sa mà, Mercè…, i ha obtingut multitud de premis en una llarga carrera de composició i interpretació, sempre en català. En 2007 és guardonada amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, i en 2012 és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears.
Però si he de triar, jo em quede amb Què volen aquesta gent?, encara que siga per què va estar censurada i prohibida durant molt de temps en locals públics i programes de ràdio. Tornem a treure-la a l’aire:
Jaume Martínez Bonafé
