Carrer General Pastor
Un dels carrers més principals de l’Eliana porta el nom d’un general i molta gent es pregunta el perquè. Doncs, el General D. Enrique Pastor, va ser una peça important, igual de D. Francisco Alcayde, perquè l’Eliana fora independent. Ho expliquem:
L’Eliana, des de principis del segle passat – o pot ser que abans- sempre va tindre espirit independent. No volia ser una pedania dependent de la Pobla de Vallbona. L’any 1937, en plena guerra i en plena República va aconseguir la seua independència, però en finalitzar el conflicte bèl·lic, els guanyadors varen anul·lar la decisió presa per un govern legítim. I a veure qui s’atrevia a plantar cara al govern franquista!
Passat un temps, els veïns tornaren a reprendre les seues inquietuds d’independència. Sabien que no anava a ser un procés fàcil, sobretot tenint en compte que el govern de Franco era poc donat a aquesta mena de mesures.
Un dels primers impulsors del procés de segregació, Ricardo Andrés, recordava com «en 1955 vam tindre la sort de conéixer a un gran senyor: Enrique Pastor, en aquells dies general de Divisió i subdirector general de la Guàrdia Civil. Li vam exposar el cas i es va prendre gran afecte en ell. Des d’aqueix moment va començar a moure’s. Des de Madrid ens demanava tots els documents que feien falta i si trobàvem alguna dificultat ens enviava una carta de recomanació perquè ens atengueren».
Van haver de passar tres anys de negociacions en els despatxos perquè L’Eliana fora elevada a la categoria de municipi independent com consta en el decret del Ministeri de Governació amb data del 22 de febrer de 1958.
La primera corporació va prendre possessió del seu càrrec en un acte multitudinari celebrat en la plaça Major el 23 de febrer de 1959 i estava encapçalada per Enrique Daries Coll, acompanyat de Secundino Blat, Ramón Marco, Ricardo Andrés, Ramón Giner, Miguel Comes i Vicente Badía.
Janto Gil i Vicent Rubio
