El corresponsal
En aquesta secció ens ocupem de fets i anècdotes que van ocórrer al nostre poble en èpoques passades. La que portem a col·lació en aquest número de Tardor és ben curiosa.
Ens fem ressò d’una notícia apareguda en el periòdic valencià “EL PUEBLO” el dia 2 de setembre de 1.911. La nota ve signada pel CORRESPONSAL, sense saber més dades ni el nom d’aquest senyor; però deixa entreveure en la crònica el seu anticlericalisme i la seua enemistat amb el Marqués de Càceres al qual tatxa d’imbècil i ignorant.
Conta aquest senyor que l’Eliana estava celebrant les festes patronals al juliol, com sempre ha sigut, i el capellà, per a recaptar fons amb la finalitat de comprar unes andes noves per a la Verge del Carme, va organitzar una solta de vaquetes. Les entrades per a accedir al carrer on es corrien les vaques portaven el segell de l’església parroquial i el mateix retor presidia el festeig.
Pareix ser que, en ple festeig i des d’un cadafal protector, un xaval de Benaguasil, d’uns 12 anys i que gaudia fama de bon cantaor, va entonar la següent cobla:
Es un comercio la Iglesia,
los curas los comerciantes;
cuando tocan la campana
acuden los ignorantes
És de suposar que el capellà va traure foc pels queixals, va manar prendre al xic i pel jutjat de la Pobla de Vallbona se li van imposar 25 pessetes de multa.
Continua la crònica celebrant la sort del pobre rapinyaire que poguera haver acabat en la presó; però la seua popularitat per “cantar com els àngels” i per la pressió del “populatxo” el van lliurar de donar amb els seus ossos en ella.
El CORRESPOSAL acaba el seu relat escrivint: “La brutalidad del curita ha despertado mucha indignación y no será raro que le produzca algún disgusto. Así lo espero”.
Així finalitza la curiosa nota signada pel CORRESPONSAL, deixant constància de la seua poca inclinació a l’Església.
I no ens estranyaria gens que ell mateix fora l’autor de la cobla…
Janto Gil i Vicent Rubio
