La gramola. Tardor 2023

La Riproposta va ser un moviment musical d’origen italià i grec als anys 60 i 70 que intentà recuperar la música tradicional popular –a vegades maltractada, en altres llocs en decadència, arraconada als mitjans de comunicació– per reinterpretar-la amb nova estètica instrumental i una nova concepció de la funció social que podia desenvolupar aquesta nova proposta musical: lletres actualitzades amb compromís cultural i social, reivindicació de les llengües pròpies minoritzades i distanciament crític de les músiques de consum controlades per les multinacionals de l’edició.

Vaig escoltar Nuova Compagnia di Canto Popolare (NCCP), de Nàpols, a un concert de la Trobada de Músics del Mediterrani, a la ciutat de València, en l’època feliç anterior al roder cultural de Rita Barberá. M’impactaren d’aquest grup les potents tarantel·les impregnades de lletra contestatària.

A l’estat espanyol també vam tenir les nostres ripropostes: Milladoiro, recuperant l’arrel celta de la música popular a Galícia, Oskorri a Euskadi i al País Valencià els nostres estimats Al Tall (per cert, els tres grups junts van fer un concert memorable a l’estiu del 85 als Jardins del Real).

Parlar d’Al Tall –parlar de l’admirable esforç artístic, cultural, professional i cívic dels senyors Vicent Torrent, Manolo Miralles i Miquel Gil– requeriria moltes gramoles. Deixem aquí patent que han estat un pioner referent de la cultura i la música tradicionals d’arrel mediterrània al País Valencià i que durant quasi 40 anys continuaren en actiu investigant i difonent, amb moltes dificultats però enorme dignitat, una música popular que diverteix, entreté i emociona alhora que t’ajuda a pensar. Recordem ara el primer disc que enregistraren al 1976: “Cançó popular al País Valencià”.

Jaume Martínez Bonafé

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *