Les nostres paraules. Arruixar
Ja tenim ací l’estiu ha arribat ben fort, temps de vacances, de festes i de buscar l’ajuda de l’aigua per poder suportar la caloreta i per això he triat la paraula ARRUIXAR.
El nostre diccionari diu:
- Escampar aigua o un altre líquid amb la mà, amb una ruixadora o amb un altre utensili de manera que caiga mb forma de pluja sobre algú o alguna cosa.
- Banyar (alguna cosa) tirant damunt un raig d’aigua.
- Escampar una quantitat de grans o d’una substància en pols de manera que es dissemine (sobre algú o alguna cosa)
- Reprendre, reptar.
- En pilota valenciana, colpejar (la pilota) de manera impulsiva i violenta.
El DIEC diu que és la forma alternativa a ruixar.
Al DCVB trobem: Arruixar o ruixar
- Remullar una cosa tirant-li el líquid a gotes o a raig prim (Cat., Val., Eiv.)
- Engegar, fer fugir a crits o a colps (Tortosa, Mallorca)
- Renyar fort, donar un aixabuc ( Val.)
Etimologia: en l’accepció 1 del llatí roscidare “cobrir de rou” cast.: rociar per a la 2 és més probable que siga derivat de la interjecció arruix, usada per a fer fugir animals, infants, etc.
I així diem:
Arruixa el carrer! Arruixa les plantes!
Arruixa el pastís amb sucre!
Arruixa i no faces fang! S’usa per a recomanar que les coses es facen bé, amb mirament i amb moderació
Arruixa, que plou! S’usa com a resposta a una reprimenda o per a mostrar que algú no fa cas del que li diuen o del que li ordenen.
I de sinònims hi ha un fum:
1- Arrossar, banyar, esbrufar, esguitar, esquitxar, mullar, nebulitzar, polvoritzar, remullar, ruixar, xopar…
2- Aüixar, desbandar, esbarrar, expulsar, fer fugir, ventar…
Pasqu Martínez
