La cançó antifranquista
L’estrena de la pel·lícula El 47 ens va permetre recordar una de les cançons emblemàtiques de la lluita contra la dictadura: Gallo Rojo, Gallo Negro, que Chicho Sánchez Ferlosio va compondre i va gravar en la primera versió, d’un mode clandestí, en un magnetòfon casolà, en 1963. A Franco també se’l va combatre amb la cançó i molts cantautors de l’època, malgrat les multes, la presó o l’exili, ens van deixar lletres i músiques que s’escoltarien en manifestacions, concentracions i actes antifranquistes. Algunes d’aquestes cançons van trencar les fronteres originals, territorials i lingüístiques, per a escoltar-se a tot el món. A Espanya, per a poder-se gravar i cantar en públic havien de superar el control de la censura, per la qual cosa en les lletres es recorria a metàfores més o menys explicites. Tots sabíem a què es referia Lluís Llach, quan ens convidava a estirar fort per a tombar l’Estaca. A vegades ens enfrontàvem a l’ambigüitat lírica i com ocorria amb Al Alba d’Aute, composta dies abans dels afusellaments de 5 lluitadors antifranquistes pertanyents al FRAP i ETA, en 1976. No arribarem a tenir clar si estàvem davant una cançó d’amor o la dramàtica denúncia de la pena de mort. En un concert d’Imanol, un altre compromès cantautor basc, a la presó de Martutene, Donostia, dos presos polítics es van escapolir amagats en els altaveus. Un dels escapolits era Joseba Sarrionandia, un reconegut escriptor basc, i com a homenatge el líder de Kortatu, Fermín Muguruza, va compondre Sarri Sarri, una de les cançons més conegudes del grup, indispensable ara en qualsevol festa popular.
Si amb Llach havíem d’enderrocar l’estaca, amb Ana Belén i Víctor Manuel obríem o tancàvem La Muralla segons qui s’acostés. La Muralla és un poema de Nicolás Guillen que musicà el grup xilè Quilapayun. Des d’Aragó sorgia la potent i emotiva veu de Labordeta amb el seu Canto a la libertad. En 1968 Maria de la Mar Bonet va compondre Què volen aquesta gent?, cançó prohibida en els seus recitals en denunciar la repressió política de la policia franquista per la mort del jove Rafael Guijarro, provocada per la policia en llançar-lo per una finestra de casa seua. No tancaré aquest breu memorial sense el record de Paco Ibáñez i Raimon. Amb Paco vam aprendre a estimar els nostres poetes i A galopar, el poema d’Alberti, es va convertir en un himne de combat. Encara que la meua preferida sempre va ser el poema de Gabriel Celaya La poesia es una arma cargada de futuro. I què us diré de Raimon. No crec que tingués mai oportunitat d’acabar sol la cançó Diguem No sense la coral improvisada del públic. «Hem vist tancats a la presó homes plens de raó… NO, DIGUEM NO, NOSALTRES NO SOM D’EIXE MÓN».
Jaume Martínez Bonafé
Chicho Sánchez Ferlosio. Gallo rojo gallo negro (Los dos gallos) https://youtu.be/zrm3A_2Iur8?si=Dc_5hXTRh7CwNaDd
Lluis Llach. L’estaca. 1.976, Palau dels esports de Barcelona https://youtu.be/2wRqbwHS4Hs?si=CYDsMqDT39V69G9_
Luis Eduardo Aute – Al Alba https://www.youtube.com/watch?v=dxuQXwDl9UI
Kortatu. Sarr, Sarri https://youtu.be/8ZcC9-j9xF8?si=FUg6uhl7Ti2r2kQ5
Ana Belén – La Muralla https://youtu.be/nUOjYUY7RiY?si=ajPmw3OD7au4v1a1
Labordeta: Canto a la libertad https://youtu.be/i15eFc_BCu4?si=Ode2Ntcttuo0A-kO
Que volen aquesta gent – Maria del Mar Bonet https://youtu.be/eaMhn4f0Sh0?si=T7Vn_OnNECnZMka_
Paco Ibáñez. A galopar https://youtu.be/pTg8yAbVE7E?si=A_fP3i53fcKxxz–
Raimon – Diguem No https://youtu.be/6kBRjoH3IEQ?si=ofLE-Dzx8IM9JKp8
