Les nostres paraules
Patrimoni. Etnologia
El passat 18 de maig va ser el dia dels museus. Aprofitant l’avinentesa vaig fer un tomb pel Museu Etnològic de València, L’ETNO.
A l’entrada hi ha un cartell que explica el perquè del museu, vos en faig cinc cèntims:
«…un museu que té com a missió coŀleccionar, fer recerca i difondre tot allò que té a veure amb la cultura tradicional i popular valenciana. Com succeeix en totes les cultures,
les valencianes i els valencians s’enfronten a un futur identitari indefinit, en debat permanent entre un món cada vegada més homogeni culturalment i el desig de mantindre costums i pràctiques que consideren propis, que els arrelen a un territori i a una societat…»
Com que la llengua és una part important de la nostra cultura he triat estes dues paraules:
Patrimoni: del llatí patrimonium, referit al pare, allò que és rebut per línia paterna.
- Béns que una persona hereta dels seus ascendents.
- Conjunt de béns, de valors i de crèdits que posseeix una persona, una institució… així podem parlar de patrimoni Cultural: conjunt de testimonis que formen l’herència cultural de la societat, com les tradicions, costums, llenguatge, etc, patrimoni de l’Estat, Nacional, Natural…
Etnologia: del grec –etnos «poble» i –logos «ciència» he posat dues accepcions:
- Estudi dels orígens, distribució i característiques de les races.
- Branca de l’antropologia que estudia la cultura d’un àmbit territorial específic.
I ara la pregunta, per a quan el nostre Museu Etnològic?
Pasqu Martínez
