L’Eliana, dues vegades independent
El municipi demostra que es va segregar el 1937 però l’acord es va anuŀlar perquè l’havia adoptat el règim republicà, raó per la qual va seguir depenent de la Pobla fins al 1958
MOISÈS RODRÍGUEZ. L’ELIANA
Un document signat pel bàndol equivocat. La història de l’Eliana és una clara iŀlustració d’una postguerra de vencedors i vençuts. El municipi celebra aquest any el seu 50 aniversari com això, com a localitat amb Ajuntament propi. No obstant això, el Centre d’Estudis Locals (CEL) ha revelat ara que aquest dictamen ja es va signar el 1937. El governador civil va anuŀlar l’acord en 1939 per haver-se adoptat per un règim roig marxista.
D’aquesta manera es lliguen molts caps, s’aclareix una part de la història de l’Eliana: se sabia que el municipi havia estat independent abans del 1958, però es desconeixia el perquè va estar administrativament lligat a la Pobla durant les primeres dues dècades després de la guerra civil. L’únic estudi publicat fins a la data ho atribuïa al fet que no s’havien pagat unes taxes. El treball dut a terme pel documentalista Enrique Martínez Escrivà ha permès traure a la llum de l’arxiu de la Generalitat l’ofici del 14 d’agost de 1939 pel qual el governador de València informava el Ministeri que no reconeixia aquesta acta de segregació perquè s’havia adoptat durant el règim republicà.
Aquesta va ser la resposta a un requeriment que va arribar des de Madrid quatre dies abans. L’Institut Cadastral havia preguntat al governador civil sobre quins eren els límits entre l’Eliana i la Pobla després de comprovar que hi havia una ordre ministerial de el 9 de juliol de 1937, que concedia la segregació. L’ofici d’agost de 1939 va mantenir a l’Eliana lligada de mans, sense Ajuntament propi, depenent de la Pobla de Vallbona fins al 22 de febrer de 1958. I això perquè va intervenir el general Pastor, que compta amb un carrer a la localitat.
Segons va explicar ahir Salvador Torrent, president del CEL, l’assemblea de veïns de l’Eliana va acordar per unanimitat tornar a demanar la segregació de la Pobla el 1955, concretament el primer de maig. A l’assembla, aquesta soŀlicitud també va rebre entrebancs de part del governador civil de València. Hi havia un sector social de la Pobla, sembla que la gent de l’bàndol nacional, que no estava d’acord amb la segregació, ha assenyalat Torrent. El 10 de juliol de 1957 és un altre dia històric per a l’Eliana, ja que el general Pastor escriu una carta de recomanació al governador civil instant-lo a tramitar l’expedient.
A l’assembla, segons ha precisat el president del CEL, l’oficial de la Guàrdia Civil coneixia Onofre Miguel, natural de l’Eliana, perquè el constructor havia portat a terme la reforma en el seu xalet a la Canyada. Dit i fet. Menys d’un any després, el Consell de Ministres va rubricar l’anhelada segregació. L’Eliana ja no depenia de la Pobla, aquesta vegada definitivament.
Publicat originalment (en castellà) a Las Provincias i al blog del CEL
