Les nostres paraules

Les nostres paraules
Faltar o morir

A l’edició passada parlàrem del patrimoni i del museu Etnològic de València, bé, allí vaig trobar una exposició: “Faltar o morir, un recorregut sobre l’absència”, i com que tenim el dia 1 de novembre ja a tocar, m’ha semblat interessant fer aquest article, parlar de com els éssers humans intentem de fer-li front a això, a l’absència, passe el text que anunciava eixa exposició.

L’humà és l’únic ésser viu que sap que ha de morir. Amb la consciència d’això, una diversitat d’ardits es posen en dansa per a difuminar l’escàndol insalvable de la mort(…) La idea, ara i sempre per a totes les societats, ha sigut que la cultura funcione com a antídot, a fi de superar la consciència de la transitorietat de la vida. Transcendir, allunyar o despistar, en la mesura del possible la idea de la mort, són algunes de les seduccions oferides per la cultura. La major part del temps funciona, però ni sempre ni mai.

Buscant faltar als diccionaris he trobat :

Faltar: del llatí vulgar fallitare

al DNV: 8: Morir-se. «Fa tres anys que va faltar mon pare»

al DCVB: 3: Morir, deixar d’existir. «Y’l més trist és que’l dia que jo falti aniran a captar», Víct. Cat., Film (Catalana ii, 257)

A la resta consideren que faltar i morir no són sinònims sinó un eufemisme, faltar s’usaria per a suavitzar el concepte de la mort, però vos pose un fragment d’un interessant article que he trobat:

Faltar i morir no són sinònims A propòsit de les pràctiques socioculturals davant la pèrdua. (https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6646209)

«Contràriament al que podria semblar, en la societat tradicional valenciana, la paraula faltar no funciona ben bé com un eufemisme. Encara que, certament, suavitza la cruesa del concepte morir, en l’ús social es demostra que la substitució no emmascara la densitat del procés de mort; lluny d’això, contribuïx a afrontar la mort amb familiaritat

I també he trobat un “tuit” de Gabriel Bibiloni que diu «en passat (ha faltat, va faltar) jo ho he sentit/llegit només als valencians. Als no valencians ho he sentit referit al futur: “el dia que jo falti”. Però en el segon cas jo entendria més el fet de no ser-hi que el fet de morir-se».

La paraula faltar també la trobem (amb altres significats) en nombroses frases fetes com per exemple:

  • faltar un bull (a algú)
  • faltar un regó (a algú)
  • faltar una bollida (a algú)
  • trobar a faltar

Pasqu Martínez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *