Naix Hollywood
Tot i que el cinema va nàixer a França amb els germans Lumière, als Estats Units, Edison caminava només unes passes per darrere i ben aviat va tenir el seu propi cinematògraf. El cinema ja havia nascut també als EUA, a la costa est, a Nova York. Tot i això, el naixement del cinema nord-americà l’associem, amb justícia, a Hollywood. Què va passar?
Edison, probablement l’inventor que més patents va acumular al llarg de la seua vida, es va mostrar decidit a acabar amb totes aquelles xicotetes companyies o comerciants individuals que pretenien fer ús del seu invent i va llançar a sobre d’ells tota la seua cavalleria d’advocats. Entre 1897 i 1906 es van presentar més de cinc-centes demandes, un episodi que es coneix en la història del cinema com la guerra de les patents.
Aquesta batalla per guanyar l’exclusivitat en la indústria incipient del cinema va concloure, a la fi de 1908, amb la signatura d’un acord entre les grans companyies productores per crear la MPPC (Motion Pictures Patents Company). Thomas Alva Edison s’hi va posar al capdavant d’aquest trust que agrupava la Biograph, la Vitagraph, la Essanay, la Kalem, el distribuïdor George Kleine i els productors francesos Pathé i Méliès. El monopoli que es va crea amb aquest acord va imposar als productors que no formaren part de l’MPPC el pagament de mig centau per cada centímetre de peŀlícula impressionada i als distribuïdors l’adquisició d’una llicència que costava 5.000 dòlars a l’any. Aquells que no complien eren perseguits de manera intensa per un nombrós grup de detectius privats, advocats i funcionaris comandats per Edison.
Molts d’aquests productors independents, que s’havien assentat a Fort Lee, una localitat pròxima a Nova York, van decidir no acatar aquelles dures condicions i van allunyar-se de les ciutats de l’est per a escapar dels detectius i advocats de la Motion. Així van arribar fins a l’altre extrem de la nació, fins a Los Angeles, on ja en 1907 s’havien rodat els exteriors de «El comte de Montecristo» (Francis Bogg). Els independents van acabar instaŀlant els seus estudis allí, a la zona coneguda com Hollywood, gaudint a més dels avantatges de la bona climatologia en uns temps en què les peŀlícules encara es rodaven amb llum natural. Havia nascut Hollywood… Havia nascut el cinema.
Allí es van fundar les vuit productores que, pràcticament, decidiran el destí del cinema mundial durant moltes, moltes dècades. La història les classifica en dos grups, atenent a la seua capacitat financera i de producció en aquells moments, ja que aquesta qualificació fluctuarà al llarg de la història del cinema. Cinc conegudes com les Majors (Warner, Paramount, 20th Century Fox, Metro-Goldwyn-Mayer i RKO),
i les tres restants com les Minors (Columbia, Universal i United Artists).
Totes van començar a funcionar dins allò que es coneix com a «sistema d’estudis» (studio system), un model de producció, avui completament desaparegut, que estava basat en tres conceptes:
1. Estudis propis: Les peŀlícules es realitzaven a les pròpies instaŀlacions de la marca i pel personal que tenia en nòmina cada productora, tant de la part tècnica com de l’artística.
2. Gèneres: Encara que produïen peŀlícules de tots els gèneres, cada productora tenia la seua especialitat, la qual cosa li permetia produir amb menys costos dins d’aquell gènere concret.
3. Estreles: El sistema conegut com star system que estava basat en la contractació d’actors en exclusivitat, a llarg termini i amb un control sobre la seua vida privada perquè el públic identificara/confonguera l’actor i el personatge (Buster Keaton, per exemple, tenia prohibit per contracte somriure en públic).
Aquest Hollywood dels primers temps, entre 1907 i 1920, va realitzar tres contribucions de tal transcendència que, a la pràctica, el converteixen en el creador del cinema tal com el coneixem en l’actualitat:
1. El model empresarial que acabem de descriure.
2. La consideració del cinema com un espectacle destinat a les classes populars, l’objectiu del qual era, per tant, obtenir l’acceptació popular, o el que és el mateix, un bon rendiment en taquilla.
3. Aquest primer cinema estableix, d’acord amb el punt anterior, una sèrie d’emocions bàsiques de l’espectador que es quedaran per sempre en la ficció cinematogràfica: L’acció i els perills, les llàgrimes, el sexe i el riure.
Pedro Uris
