Al Tall
Darrer diumenge d’octubre
Jo era un xaval que caminava descobrint les perplexitats del meu país des de les emocions i des del compromís al qual ens va empenyent la consciència. Em va passar la cita Domènec Serneguet, el llibreter de Concret Llibres, alguna cosa més que una llibreria en la qual anava descobrint les lectures que alimentaven la meua alfabetització crítica: «diumenge que ve cal acostar-se al Puig», em va dir. L’assumpte era que, en plena dictadura franquista, l’últim diumenge d’octubre de cada any ens citàvem sota les Torres de Serrans i molt de matí caminàvem entre càntics i converses per l’antiga carretera de Barcelona fins a la muntanyeta del Puig. Era un dia de festa però també una clara celebració i reivindicació valencianista i d’esquerres. Aquell diumenge va parlar Joan Fuster i ens va ajudar a entendre una mica més la complexitat del País Valencià, però va arribar la policia i ens va manar desallotjar. En comptes de dispersar-nos baixarem a concentrar-nos en la plaça del poble i allí ens va rodejar un destacament de grisos, que així anomenàvem la policia que venia amb les porres i els fusells. Ens quedàrem quiets, agafats de la mà, i després d’un congelat silenci es van iniciar els càntics. Recorde ara amb especial emoció el No serem moguts en la versió del Grup de Folk: https://youtu.be/MSthtljKKqw
No serem, no serem moguts!
No serem, no serem moguts,
igual que el pi a prop de la ribera,
no serem moguts!
Ens empara el Sindicat, no serem moguts!
Premuts de la mà i agafats amb força, la cançó sonava potent escapant de la plaça cap a les finestres i els balcons de tot el poble. La policia va acabar escalfant-nos l’esquena amb les seues porres, però aquella tarda la recordarem sempre com un valent triomf sobre la repressió franquista.
El Grup de Folk va estar integrat per músics com Pau Riba o Sisa, que van iniciar un treball de recerca i difusió de la cançó popular de diferents països amb compromís social, deixant-nos dos discos gravats.
De We Shall Not Be Moved, una antiga cançó de lluita, hi ha versions en anglès i castellà molt conegudes, de Joan Baez, sent una espècie d’himne del moviment sindical nord-americà, molt utilitzada també en les protestes contra la Guerra de Vietnam.
Però tot això vinc a explicar-ho ara per a acostar-me al reconeixement d’una altra cançó i d’un grup musical sense el qual ja és impossible pensar el País Valencià. Em referisc a Al Tall que va fer memòria d’aquella cita anual en la seua cançó Darrer diumenge d’octubre (https://youtu.be/a1YOHhN0mG8):
Darrer diumenge d’octubre
Darrer diumenge d’octubre
El camí ja és ben sabut
Eixiu a la carretera
Que cal aplegar-se al Puig.
Jaume Martínez Bonafé
