Mauthausen 2010. Estudiants de l’Eliana reten homenatge a Juan Coll
Per Vicen Córcoles
(Vegeu també De l’Eliana a Mauthausen. En memòria de Juan Coll Valero, crònica d’en Vicent Rubio)
L’any 2010, un grup de cinc alumnes de l’IES de l’Eliana viatjaren a Mauthausen com a part del projecte que l’organització Amical de Mauthausen (https://amical-mauthausen.org/ca) organitza cada any amb l’objectiu d’honorar tots els deportats i mantindre viva la memòria dels antifeixistes espanyols republicans.Quatre xiques i un xic, Laura Sanantonio, Laia Giner, Anna Nohales, Carolina Vicent i Andreu Ferrer, acompanyats del seu professor, Andrés Jiménez, de l’aleshores alcalde de l’Eliana, Josep Maria Àngel i de Vicen Córcoles, membre del CEL.
Aquell any es commemorava el 65è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen i durant cinc dies poguérem conviure amb estudiants i professors d’altres instituts, membres de l’organització i supervivents del camp, com José Alcubierre, Esteban Pérez i Virgilio Peña, que ens relataren en primera persona els horrors viscuts.
Els actes, plens d’emotivitat, foren un homenatge per aquelles persones que havien patit tota mena de maltractaments, tortures, fred i fam en el camp de treball i extermini. En el nostre cas, a més, volguérem deixar memòria del nostre veí, Juan Coll Valero, mort a Mauthausen i a qui es dedica aquesta crònica.
Al Castell d’Hartheim, el grup del nostre institut realitzà una actuació de música i dansa que mostrava el naixement del nazisme i ens pertorbava l’esperit amb la intenció de despertar les consciències i mantindre la memòria viva dels joves, perquè mai més torne a passar.
Els espais, les imatges, els objectes, els relats… tot allò que els alumnes pugueren visualitzar i escoltar marcaria en ells un punt d’inflexió i una mirada més crítica cap a la història i cap a l’ésser humà.
La terriblement famosa escala de Mauthausen, junt amb la pedrera, fou un dels espais més impactants; en ella –prou millorada respecte al temps en què la pujaven els presoners amb la càrrega de les pesadíssimes pedres de granit– escoltàrem en silenci alguns dels pitjors relats; a Gusen, visitàrem els forns crematoris i llegírem les esqueles i els memoràndums que hi ha allí; a Ebensee sentírem el cos tremolar pel fred i la humitat que sorgia dels amplíssims túnels excavats sota terra i que s’emportaria tantes vides, a colp de dinamita; i allí restàrem, en peu, per més de dues hores, gelats i en silenci… A ningú li eixia cap protesta, perquè tots ens posàrem en la pell d’aquells que perderen la vida d’una forma tan brutal.
Juan Coll Valero, igual que tants i tants, perdé la vida a Mauthausen. Els nostres joves el tornaren a la memòria.
Vicen Córcoles
Membre del CEL
