PATRIMONI

Per tots és sabut que el patrimoni arquitectònic històric de l’Eliana que ha sobreviscut fins als nostres dies és escàs. Com és tradicional en el nostre “País-Regne o siga Comunitat” l’afecte de la població al mateix, amb l’autoritat competent al cap, és xicotet. Lo justet per a dissimular, per a fer creure als altres que si quels importa.

Existix en les nostres Normes d’Ordenació Urbana (2001) un Catàleg on es relacionen els edificis protegits, els propietaris dels quals tenen l’obligació de complir unes determinades normes a més de l’obligació de conservar-los. Uns són de titularitat pública, altres són de titularitat privada.

En quin estat es troba lo públic? El Molí de la Lluna amb la seua excepcional maquinària del segle XIX en ruïna tècnica i en degradació meteòrica, la Torre del Virrei és un pastitx de xicotetes intervencions impròpies (genial això de la pedra projectada granat a l’interior), la Masia del Pilar és la història d’un gegantí despropòsit perfectament narrat al seu dia en estes pàgines pel gran Rafa Montaner. Millor no seguir.

Respecte als edificis privats catalogats. Que a un ciutadà li catalogaren sa casa hauria de ser motiu d’orgull. Què rep el propietari a canvi de no poder derruir el vell edifici (totalment o parcialment) per a construir un nou, limitar la seua edificabilitat i haver de restaurar-lo amb costosos procediments? Senzillament res. Se li continua cobrant l’IBI, no rep cap tipus d’ajuda per a la conservació de l’edifici (ni s’intenta) i, en el súmmum de la immoralitat, se li cobra una llicència d’obres per unes obres que es fan en benefici de tots. O és que no ens beneficia a tots poder ensenyar als nostres fills com vivien els nostres avantpassats? És una simple qüestió d’identitat, de valorar lo propi. Evidentment, amb estes premisses estem condemnats a que tots els propietaris d’edificis protegits odien a estos i desitgen, en secret o a crits, la seua ruïna per a alliberar-se de tan pesada càrrega. Què es podria fer per a evitar-ho? Exactament el contrari al que s’està fent. Amén.

ERMIIA-juny.13

JOSEP LLUIS COLL TORRENT, membre del CEL

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles, Cel. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.