Juli Hurtado s’ha convertit en part de la nostra ànima. El món és distint, ara que no és amb nosaltres. Amb ell vam imaginar un món sense cel ni infern, sense països, sense religions, sense possessions pels que hàgem de matar o morir. Ens ha dit adéu, i volem que el dia siga net i clar; que cap ocell trenque l’harmonia del seu cant.
El cor de l’Eliana, el de la Canyada i la coral Allegro de la ONCE no podien haver triat cap altra millor manera d’acomiadar-se’n. Cantant. Cantant com ell els (ens) ha ensenyat a cantar. Cantant amb joia, amb optimisme, amb solidaritat, amb amor i amb humor. I amb moltes ganes de viure.
Sempre és dolorós dir adéu als que estimem, especialment quan sabem que ens estimaven; però ens queda el consol de saber amb seguretat que Juli va viure una vida plena, que va fer allò que li agradava. I tots nosaltres, els seus cantaires especialment, però també tots els que el vam conèixer, hem tingut la sort que el que li agradava fer fos, senzillament, cantar amb nosaltres.
El Centre d’Estudis Locals de l’Eliana li deu moltes coses, a Juli. Per damunt de tot, l’entusiasme que sempre posava en tot allò que feia. Sempre que li ho hem demanat, l’hem tingut al nostre costat; el cor i la coraleta han col·laborat amb el CEL en tantes ocasions! El CEL es preocupa de recuperar el patrimoni, material i immaterial, la cultura i la memòria del nostre poble; d’evitar que es perden en la degradació i en l’oblit. Aquest treball ens ha portat a organitzar actes, presentacions i setmanes culturals, en moltes de les quals gran part de l’èxit li’l devem a Juli Hurtado. Li hem d’agrair, molt especialment, l’actuació del cor de l’Eliana en el primer acte de record als caiguts, l’u de novembre de 2008, el concert del cor en els actes de commemoració dels 75 anys de la independència de l’Eliana, «75 anys de la nostra independència. L’Eliana Republicana» (abril de 2012), o un any abans, el concert d’homenatge a Miguel Hernández, a càrrec de la coral Allegro.
El CEL va atorgar el seu guardó de la Nit de Sant Elies al cor de l’Eliana, en l’edició del 2011. Però amb això no paguem, ni de bon tros, tot allò que li devem, a Juli.
Adéu, mestre. Que tingues sort.
Robert Fuster. Membre del CEL.
(publicat originalment a leliana2000, desembre de 2014)
